LA PONZELLETA
Avui, en entrar a l’escola,
he vist una ponzelleta,
una flor fresca i bonica
amb perfum de jovenesa
i els llavis, humits de rosada,
obrint-se joiosos al món.
I el record m’ha traginat
al seu primer dia de col.legi…
Aquella nineta tan tendra,
amb només tres anys de vida,
que amb un plor inconsolable
em va estendre la maneta
i fortament s’afixà
al que podia abastar,
un dit de la meva mà;
com l’heura que cerca la llum
tot aferrant-se al seu tronc.
I cada matí em somreies
sospirant alleugerida,
com si fos el teu heroi:
“ M’acompanyes a la classe? ”
Em deies més eixerida.
Avui , han passat els anys,
i ja ets tota una doneta
atractiva i riallera,
segura de tu mateixa,
amb empenta i amb futur.
I ens hem parlat un instant,
sense mots, ho hem fet sovint;
i només amb les mirades
“ Gràcies per sempre”-m’has dit.
I jo, plorant en silenci,
egoista, t’he pregat:
“ Marxa, a viure la vida;
i si us plau, sigues feliç.”
FRAGÀNCIA MDL
De França vingué la llavor
d’un llinatge de Moissac
i , capriciós, el destí
la féu germinar a Mataró,
i amb l’esforç de moltes mans
amb cura l’amanyagaren
fins que a la terra arrelà
i amb gran puixança creixé.
I aquell arbret donà flors
i ses flors donaren fruit
i noves llavors s’escamparen
i a dintre de totes elles
corre la mateixa saba,
qualitat Madame Gényer,
que féu palpitar el cor
de la nostra fundadora,
lluitadora i entregada,
sempre amb orgull evocada.
I han passat més de cent anys
i encara es poden flairar,
tot just en obrir les portes,
les dolces aromes de França
que ens inspiren senzillesa,
respecte i humilitat,
compromís i germanor…
Essències Madame Gényer,
Fragància MDL.
EL BON MESTRE
( Dedicat als bons mestres, la majoria dels que conec, tot i que com humans que són n'hi ha de tots colors i variats, segons el dia!! )
Abans de cada lliçó
es concentra...
inspirant ben fort,
com aquell que es prepara
quan ha d’entrar en acció.
Sap que li calen forces
i fa glopets del beuratge
de la seva vocació.
Decidit entra en escena,
pacient i observador,comença
Déu sap el que pot passar!!
Tot ho porta programat
però sap que improvitzarà.
I estira la corda
i afluixa després.
Fa molt que va començar
i s'acumula l'esforç,
nota cansat el seu cos
i sap que aquest sacrifici
no serà recompensat!!
I ara estira la corda
i ara la torna a afluixar.
Sap que a cada instant
és un model per l'infant.
Sap que els ha de guiar,
educar,instruir i formar
però el que ell més ansia
és la seva autonomía,
doncs del niu han de volar!!
I ara estira la corda
i ara la torna a afluixar.
Acaba el dia esgotat
però només s'emporta a casa
aquell somriure sincer
i aquella innocència i frescura
que els infants li han regalat.
I estira la corda
i afluixa després...
l'experiència li mostra
que així ho ha de fer.
