BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

9 de maig 2011

És per tu que puc surar

 
ÉS PER TU QUE PUC SURAR
 
De la teva dolça veu
jo en faig petons de maduixa.
De mirades confidents
omplo tresors de pirates
i els amago dins el cor.

De les teves suaus carícies
en faig plomatge d’ocell
i volo enllà dels grans cims
tot cercant la fresca llum
que fa renéixer la vida.

Del teu cos, en l’abraçada,
jo en faig el meu el meu estel
i em deixo portar , confiat,
per les brises de la mar.

De tu, amor meu,
he fet l’escut  salvador.
Si no hi fossis a prop meu
fa temps que hauria naufragat
ofegat per vils miratges
en mig de l’ aspre oceà.
 



9 comentaris:

  1. Tafanejant, surant per móns que estime, he trobat la pàgina.
    Endavant, amb salut i rebolica!

    ResponElimina
  2. teresa serramia10/5/11

    no sé, no sé si m'agrada...
    Sí!!!, m'agrada, tio. és molt (massa??, no!!!) seriós. però amb això de l'amor, d'aquest amor que descrius. D'aquest amor que salva.., no s'hi pot pas fer broma...
    L'amor salva. perquè la força de l'amor és INFINITA....
    Ostres, quina sort que tens!!! jo també en tinc d'amor, eh?, ni et pensis pas..(elis elis...) no em faics gaire cas..jo estic un poc un molt "zumbada" Que hi farem!!
    felicitats "Joanet"...

    ResponElimina
  3. et repto, si ho vols, és clar!, a escriure'n un en clau d'humor..Acceptes???
    A que nooooooooooooo..............

    ResponElimina
  4. Anònim10/5/11

    Un poema d’amor impactant. Transmets immensitats de sensacions plaents captades a traves dels teus sentits. Afortunada qui te l’ha inspirat.
    Segueix omplint el bloc que jo t’aniré llegint.
    Montserrat Lloret / Naiade

    ResponElimina
  5. gràcies teresa per les visites al meu blog, ah i vols un poema en clau d'humor?
    Accepto el repte!!! i te'l dedicaré

    ResponElimina
  6. gràcies naiade, ets molt amable per visitar el meu blog i pel comentaris que m'has deixat
    una abraçada mataronina
    joan

    ResponElimina
  7. Ostres! ara si que no sé què dir-te... amb totes les coses que ja t'han dit, no m'han deixat res per a mi.
    És un poema preciós que surt del més profund que pot tenir l'ésser més pur. Expresses uns sentiments tan rics i tan diàfens que són com aigües cristal·lines que inviten a compartir-los.
    Felicitats, Joan!
    Moltes abraçades,

    ResponElimina
  8. Com sempre llegir un dels teus poemes
    és gaudir d'una bona lectura, saborejant cada paraula, cada vers.

    La Fada que ha descobert el teu blog

    ResponElimina
  9. elenam12/5/11

    Fantàstic Joan, com sempre em sorprens amb els teus poemes, aquest és ple de tendresa i amor, amb un llenguatge molt ben treballat. Felicitats!!!
    una forta abraçada

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....