Seria ben fàcil utilitzar aquest títol com a asquer i després fer un simple joc de paraules per dir que el meu relat tracta d’una dona folla d’amor. Podria ser també una incitació a fer l’acte sexual, “ vinga cardeu sense parar, sigui gratis o no , recomforta el cos i l’esperit “; o simplement com a entrada a un nou poema eròtic, però avui us decebré, o potser no, doncs no és un poema sinó un relat on la protagonista…
- Carda’m !- li cridava mentre respirava entretalladament després de tanta lluita acumulada. Estava desitjant arribar a l’orgasme final; a quatre grapes sobre el llit amb el cul enlairat, el seu cos dibuixava unes corves femenines perfectes. Dels seus llavis, cames avall, regalimaven lascívies i vicis insatisfets .
Ell estava esgotat, no havia estat mai amb una dona igual. En Mike, ja li havia dit que era una experiència increïble fer-s’ho amb una nimfòmana(*), però allò superava les seves expectatives. Era una salvatgia; aquella dona s’entregava al sexe en ànima i cos, insaciable…Al Lluís, a més, li començava a preocupar que ella no arribés a l’orgasme després de tantes penetracions.
-Vinga cabronàs, carda’m, no paris ! Mentre recargolava els llençols amb les mans per aguantar aquell dolor, la Louise va simular arribar a l’orgasme, volia donar-li una altra oportunitat al bastaix que la muntava. De moment, es rabejava en aquell dolor , barreja de plaer i desencís, al qual no podia renunciar ni un sol dia.
…………….
*N.A.- Què és una nimfòmana?
El terme ninfomania, a primers de segle, s'aplicava a les dones que o bé es masturbaven o sentien més desitjos que els seus marits. En l'actualitat s'utilitza per designar les dones que senten desitjos compulsius de tenir relacions sexuals o de masturbar sense sentir-se satisfetes, és sinònim de sexe-addicció en dones. El terme que s'aplica als homes és satiriasi.
Com tot el passar-se o no arribar sempre és negatiu, jo crec que com en el cas de les drogues en el sexe ha de passar un cas semblant, i hi ha dones i homes que quan no fan l'amor senten l'angoixa de la falta.
ResponEliminaBé ja m'he posat Internet, espere llegir-te més a sovint, una forta abraçada.
Vicent