Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Li estic aglaït, senyol Abellaneda!
ResponEliminaPotser és que fan vaga a la japonesa.
ResponEliminaNo, fora de conyes ha, ha, ha... t'explicaré això de la vaga japonesa en l'inconscient col·lectiu dels, si més no japonesos, ells no funcionen donant tanta importància al desig sinó al gaudi, a la prohibició paterna a l'imperatiu patern, i intenten reprimir una mica el desig, són l'altra cara d'occident i com a tal actuen llevat les diferències, aquests són xinesos i no volen fer vaga o això sembla" actuen de manera inversa a nosaltres que donem més importància tot i que de tant en tant el gaudi ens envaeix, al desig.
Una abraçada amic i m'has fet riure una mica de veres, i sol que té més mérit.