GRÀCIES, DE DEBÒ, A TOTS ELS QUE M'HEU DEIXAT UN COMENTARI AL MEU ÚLTIM POEMA I A MOLTS ALTRES QUE HAN VINGUT AL BLOG A LLEGIR-LO, COM FAN SOVINT
DE CADA UN DE VOSALTRES EN TREC APRENENTATGES I CALIU I ÉS PER AIXÒ QUE US DEMANO QUE NO EM DEIXEU SOL JA QUE ENCARA ESTIC EN PERÍODE DE " RECONSTRUCCIÓ"
UNA ABRAÇADA BEN GRAN I FINS AVIAT
Joan
Amigo, disculpa mi anterior comentario, lo que quise decir es que tengas animo, no tengas miedo a la soledad, pero claro que no, no estaras solo, a mi me veras continuamente por aqui, y si te sirve mi abrazo, te dejo uno bien fuerte, llenito de afecto.
ResponEliminaIgual algun dia d'aquests et deixe sol i vaig a una teràpia de desintoxicació dels teus poemes, em faran un home-màquina i treballaré 18 hores al dia i 6 les passaré dormint, seré ja un home complet sense tu.
ResponElimina;-)
Em sembla que tots estam en construcció, tot i que només alguns ho reconeixen. La vida té el sentit que cada un de noltros li vulguem donar, jo intent donar sentit a les coses senzilles, a l'amor, a l'amistat, als fills, a gaudir d'uns minuts de silenci... i així i tot, també estic en períde reconstrucció. Una reconstrucció sense fi, perquè quan sembla que he contruit abastament, de sobte em cau alguna paret o he de readaptar el construit. És la vida, però val la pena fer aquest feina. Hi ha racons que hauràs de reconstruir sol i d'altres en els que et podrem ajudar... i estic segura que no estaràs mai sol.
ResponEliminaEt porto un bon sac de ciment!!!!
Sí, tots estem en construcció. Alguns estan més avançats que altres, jo de moment tinc els fonaments i he aixecat un tros de paret que no hi ha manera que se m'aguanti dreta. Però com que em fa molta il·lusió acabar la casa, vaig fent, a picar pedra. Molta sort, els teus poemes diuen molt i transmeten. No són falses parets i costen d'enderrocar. Sempre endavant!
ResponElimina