I
He buidat, amb ànsia, el bagul del passat
tot cercant moments feliços, ignorats ara;
volent alliberar olors i melodies amigues
que em feren costat, donant-me conhort.
He resseguit, sense tocar, les espurnes de colors
que encara brillen al paisatge que ara m’envolta.
Després , però, agosarat de mena,
m’he capbussat dins les fosques aigües de l’ànima,
allà on el fons és ple de fatics.
I , a la fi, m’he lliurat , esperançat us confesso,
a la justícia de la balança
però aquesta, s’ha decantat…
II
Són les alegries, plomes lleugeres
que planen entre les brises
i suren a les aigües,
fins que els corrents, calladament,
se les emporten, i s’obliden ?
I són els turments, blocs de marbre fred
que cauen sobtadament,
com allaus, colgant per dins les ànimes,
i s’ancoren a les seves profunditats
per mai marxar ?
III
Si és així, i no és injusta la balança,
la meva esperança
té un problema de densitats…
Sí que és un bon problema de densitats, i que difícil és trobar l'equilibri de la balança. A mi de vegades em vénen ganes de trucar-la. Gràcies per descobrir-me, de passada, aquest teu racó de poesia. Hi vindré sovint :)
ResponEliminaBalancear tu vida que difícil amigo, hay que ir cogiendo todo lo bueno en cada momento, y ser lo mas felices posible, nunca esperar a que llegue el momento del equilibrio.
ResponEliminaUn abrazo y un buen poema
Joan no podem veure'ns com un simple animal que viu i mor, sinó com quelcom trist i alegre però etern. Jo no sé del cert, cert, si viurem eternament però hi tinc intuïcions.
ResponEliminaI la balança és o deu ser de tan justa massa freda.
Salutacions de Vicent
si la balança estés equilibrada..., ja ho saps, oi????
ResponEliminaSeria la mort, he, he...Així és que preguem perquè el desequilibri s'equilibri..però no massa....
Rep tot el meu amor.....de iaia trapella.
(Si no estéssim "desequilibrats", potser no escriuríem.., que dolenta sóc!!!)
Deixar que la balança ens mogui d'un costat a l'altre és l'unic que podem fer. Posar-nos'hi bé, lliurar el dolent a l'oblit i anar assaborint lo bo. Un bon Relat amic
ResponEliminaM.Lloret
Joan, sempre podem trobar l’equilibri just dins nostre. Només nosaltres sabem establir on és, i gaudir de tota l’esperança sense deixar mai de compartir-la amb el teu entorn.
ResponEliminaVivim aquest present magnífic doncs, el futur és avui i l’ avui farà el demà.
Abraçades sense gaire equilibri.