I
Sense tu moria.
Tot era orfe, sense tu…
El sol defallia,
les boires pesaven ,
la lluna entristida
no picava l’ullet.
S’esquerdaven els peus,
inútil era el camí.
II
Sense tu moria.
Tot era buit , sense tu…
La brisa era aspre,
els records ofegaven,
les angoixes creixien
entre laberints.
S’aclivellava l’ànima,
inútil era la pluja.
III
Sense tu moria,
fins que la vaig trobar…
Sé que em sabràs perdonar.
Saps, té els ulls blaus ,acollidors, com tu;
i escolta, sempre escolta,
no em cal res més, recordes ?
Quan callo, sento el seu batec
consistent , serè,
calmós…
Saps , té els ulls blaus,
immensos i profunds; com tu, mare.
IV
Sense tu moria,
fins que la vaig trobar.
Oi que em perdonaràs ?
Preciós, Joan. Un poema amb un sentiment molt endinsat a l’ànima, a la recerca del que s’ha perdut però retrobat, alhora, en el reflex d’uns altres ulls enamorats.
ResponEliminaEsvoletecs de papallona blava.
Se podría morir del amor fuerte del romántico poema que nos has dejado.
ResponEliminaUn abrazo y sigue inspirado
Cuanto amor por lo encontrado.
ResponEliminaBello poema.
Un fuerte abrazo.
Un poema molt romantic i bonic Joan!
ResponEliminaGemma
Sempre hem de trair eixe amor, el de la mare que ens ha donat la vida, però no podem passar sense aquell que és, i potser com la mateixa mare, la nostra vida i la nostra mort. La nostra dona.
ResponEliminaVicent
Segur que et perdonarà... una abraçada molt forta!
ResponEliminapss pss... m'ha encantat aquest emoticona agraït dels comentaris!
Ets el mag de la paraula i de la imatge!!! Un poema preciós que va cor endins. Gràcies per omplir els nostres cors amb els teus sentiments.
ResponEliminaEts el mag de la paraula i de la imatge!!! Un poema preciós que va cor endins. Gràcies per omplir els nostres cors amb els teus sentiments
ResponEliminaEts el mag de la paraula i de la imatge!!! Un poema preciós que va cor endins. Gràcies per omplir els nostres cors amb els teus sentiments.
ResponEliminaPerdona por no haber contestado el mensaje que dejaste en mi blog. Me agrada entrar aquí y leer, pero batallo un poco, porque debo copiarlo y traducirlo, para entenderlo mejor y sólo se puede desde una aplicacion que uso para leer, no desde tu blog.
ResponEliminaTus poemas llevan mucho sentir. Besos desde Ohio.