BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
26 de jul. 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
de juliol
(22)
- A l'escorça de l'albada
- PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012
- Què no t’adones que la història et necessita ? ( u...
- A QUÈ ES REFEREIX ?
- MÉS MÚSICA CLÀSSICA AL CARRER, recomanació de la G...
- ESCOLTEU AIXÒ VAL MOLT LA PENA recomanat per la Clara
- Temps de llepades
- L'home que cantava als ocells
- UN CANTANT DE LA TERRA QUE TÉ MOLT DE FUTUR, US EL...
- MALEIDA !
- EL COLOMET S'ESTÀ EMPRENYANT !!!!
- CAL CANVIAR LA MANERA DE FER POLÍTICA TAMBÉ !!
- NO M'AGRADA EL PAÍS ON VISC...
- MÚSICA: " LA MÀQUINA D'ESCRIURE " recomanació de ...
- I miro el que ensenyes, el que insinues, el que am...
- El final no té relat versió bloc a petició de sa l...
- " El final no té relat " ja és a Binibook
- UN QUADRE
- ÒPERA DEL POBLE I PER AL POBLE
- UNA LLIÇÓ- US EL RECOMANO
- UN VIDEO MUSICAL PER ASSABORIR: UN BON VIOLÍ I UNA...
- D'esQueRdes i mAtOlls
Entrades populars
-
Del cel descarreguen les hores i jo vull sortir. Si cal, esbotzaré portes per alliberar-me de la pròpia pell. Sortiré i evi...
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
Tinc disset anys, tres germanes i un inusual problema que he hagut de soportar en silenci per culpa del meu malaltís caràcter introv...
-
Amb mans deleroses alliso la seda blanca sobre la intimitat del teu sexe, perquè preservi el meu desig, com un tresor. T’acaricio el...
-
“ La llibertat és l’anhel més excels dels esperits lliures”. ... ( ) I Lliure, jo ? Lliure és el vol serè de l’au, que es llença...
Un bonic xoc de trens, tant de bo tots els xocs foren com aquest, hi hauria pocs morts i molts naixements.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent