BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

23 de jul. 2012

L'home que cantava als ocells

N.A.- Basat en una persona real del bloc del davant de casa.


 
Cada matí, a les nou del matí, amb puntualitat anglesa ( – on time! , com diuen ells ) se sent el seu cant, el mateix cant suau i alhora trencat, gairebé és un plany, mentre va netejant les gàbies que té penjades al balcó, sempre en el mateix ordre: de dalt a baix i d’esquerre a dreta; seguint la mateixa rutina: despenja una gàbia, la col.loca amb cura a la taula trotinada que hi ha sota l’ampit de la finestra, li canvia el paper de diari de la base, bufa les menjadores i les reomple amb escaiola; i,  per últim, canvia l’aigua dels abeuradors.

Els ocells no piulen, ara és l’home qui canta i ells escolten admirats com aquell pobre ser que hi ha rere les reixes plora per dins; amb el seu instint ho capten ben clar, és el lament d’un home empresonat, engarjolat per la vida, per la rutina, pel passat, per l’apatia del present.

Quan acaba la feina, l’home seu a la tumbona vella i castigada pel temps que té al costat de les gàbies, ara netes, a l’ombra dels edificis que l’engàbien . Estira les cames, s’encaixa els dits de les mans a tocar de la boca, com si estigués pregant, qui sap potser en el fons ho fa, i tanca els ulls. A l’instant, els ocells comencen el seu cant com volent alleugerir el patiment d’aquell home, un home buit , que ara abstret es transforma en ocell i somia que pot volar i , durant uns segons, se sent lliure, viu.

Per un instant, tot torna a tenir sentit, si pogués no  obriria els ulls mai més; tanmateix, els crits que venen del menjador de casa, on es barallen cada dia la seva filla i la dona, el desperten, i els seus somnis , com cada dia, s’esberlen de nou.


9 comentaris:

  1. És un cant a la vida molt suggerent, com pot ser que sent lliures ens sentim tan empresonats de vegades? M'agrada molt el contrast entre l'home atrapat per les preocupacions i el cant dels ocells que l'alleuja. És una imatge colpidora, molt ben narrada. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Magnífic conte, jo sé no només ets un poeta sinó un veritable escriptor com ja et vaig dir, has exposat la presó de l'home occidental d'una manera precisa, completa.
    Molt bo tot i que li dones i sempre és necessri un xicotet respir, però la visió d'aquell home engabiat i lligat de mans i peus al tenir és esgarrifosa.

    Molt bo de veres, molt bo, boníssim.

    Una forta abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  3. La situación económica nos la reflejas ya con el encarcelamiento del sufrimiento y del canto del pajarito que tan solo quiere un poquito de pan para ir sobreviviendo.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Fantàstic relat de les nostres presons (misèries), nosaltres que ens sentim tan lliures!

    Uns bessets!

    ResponElimina
  5. Algú es va equivocar al tornar-lo a la Terra en forma d'home.
    Trist, trist...

    ResponElimina
  6. Un cant a la vida,però en silenci. Quantes ànimes empresonades hi ha darrere un ulls fermats?
    Abraçades, Joan.

    ResponElimina
  7. En realitat els engabiats són els ocells, però segur que se senten més lliures que l'home...(o no)
    Segurament, mentre canta, s'oblida de
    què la vida, de vegades, també té barrots...Els ocells, molt amatents, l'escolten.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots i totes pels vostres més que amables comentaris ,

    una abraçadeta !!!

    joan :-)

    ResponElimina
  9. Juan me ha maravillado tu cuento, me pregunto cuantas personas en este mundo se sienten de esta manera, encarcelados en una prision sin rejas.
    Tiene mucha belleza y realidad.
    Un abrazo grande.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....