Però ja et dic, en aquest món globalitzat ens queda poca independència fins i tot per a l'individu, no faltarà qui en nom de la ciència ens diga què hem de vestir, menjar, no fumar, coportar-nos, fer política, economia, cultura, etc. Cal enormement hui i més que mai respectar l'individu.
Jo també penso que la independència política seria una bona solució, però per la via de la no violència... La independència personal, depèn només de nosaltres; ens deixem arrossegar per la multitud, o som capaços de nedar contra corrent? Petons.
M'agrada el que dius. M'agrada l'aquarel·la.
ResponEliminaMe'n vaig a Dublin...
Petons.
Però ja et dic, en aquest món globalitzat ens queda poca independència fins i tot per a l'individu, no faltarà qui en nom de la ciència ens diga què hem de vestir, menjar, no fumar, coportar-nos, fer política, economia, cultura, etc.
ResponEliminaCal enormement hui i més que mai respectar l'individu.
Una abraçada de Vicent
En mi pais estamos en las mismas, encomendarnos a Dios y seguir luchando por lo que es justo.
ResponEliminaSaludos.
Jo també penso que la independència política seria una bona solució, però per la via de la no violència...
ResponEliminaLa independència personal, depèn només de nosaltres; ens deixem arrossegar per la multitud, o som capaços de nedar contra corrent?
Petons.
Fa temps que penso que és l'única solució, i cada cop és més a prop. Una abraçada, Joan!
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada la metamorfosi del meu país.
ResponEliminaHe lluitat pel meu país i he consolat la meva família que un bon dia, o mal dia, els van empresonar.
Una cosa és bonica: el teu bloc!, i l'he votat.
Una abraçada