BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

27 de jul. 2012

Què no t’adones que la història et necessita ? ( una mica d'història i un poema de lluita social )

La bandera estelada  o simplement estelada és considerada la bandera que simbolitza la independència de Catalunya .

El seu origen data d'inicis del segle XX i es considera Vicenç Albert Ballester com el creador o l'inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester residí temporalment i n'admirà la lluita contra l'Imperi espanyol.
Els colors tenen una simbologia que es relaciona amb els ideals de la revolució francesa i la seva bandera tricolor, que va adoptar de la bandera dels EUA independents , com la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig llueix l'estel blanc de la llibertat.
L'any 1968, amb la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional escindit de l'FNC, es canviaren els colors de l'estelada per tal d'adaptar-ne la significació a la ideologia pròpia, usant l'estel roig – socialista – i el fons del triangle blanc primer i finalment groc, per tal de ressaltar-ne l'estel mateix.
Quant al disseny i significació de l'estelada roja, el «Petit llibre Roig del/la jove independentista»[2] (MDT) ens indica el següent: «El símbol general del conjunt del moviment independentista és l'estelada, composta de les quatre barres sobre fons groc de la bandera catalana (que simbolitza la nació) i l'estel roig de cinc puntes (que simbolitza la idea d'Estat, de lluita contra l'opressió [roig de la sang dels explotats], de socialisme, d'humanitat tant individual [5 puntes: 4 extremitats + el cap] com global [5 continents habitats]), emmarcat en un triangle rectangle groc (que representa la idea de república [inicialment era equilàter]).



Què no t’adones que la història et necessita ?

I

Desperta amic,
desperta i obre els ulls.
Així veuràs que no estàs sol,
que som un poble,  i ens hem d’unir
per a lluitar pels nostres drets.
Què no t’adones ?
Aquesta història no està escrita !

Desperta amic,
desperta el poble.
Què no t’adones que la història et necessita ?
Som les persones que la fem, som les persones !


II

Desperta amic,
desperta i alça el puny.
Així veuràs que no estàs sol,
que som un poble, i ens hem d’unir
per a lluitar pels nostres fills.
Que ara ens toca a nosaltres
començar un nou relat, ens ha tocat !

Desperta amic,
desperta el poble.
Què no t’adones que la història et necessita ?
Som les persones que la fem, som les persones !



III

Desperta amic,
desperta i crida al vent.
Així veuràs que no estàs sol,
que som un poble, i ens hem d’unir
per a lluitar contra el poder.
Que les regles s’han trencat,
ja no val aquest taulell.
Que els diners els ha encegat
i les peces cal canviar !

Desperta amic,
desperta el poble.
Què no t’adones que la història et necessita ?
Som les persones que la fem, som les persones !


6 comentaris:

  1. La poesia entesa com a manifestació social té molt de poder reivindicatiu.
    Endavant!

    ResponElimina
  2. Anònim27/7/12

    Mai he estat un gran lector i menys escriptor.
    Peró les teves lletres obren un nou camí dins la meva vida!
    Gracies per compartir-ho!!

    ResponElimina
  3. gràcies anònim pel teu comentari tan amable, celebro molt que t'hagi agradat

    una abraçada des de mataró
    joan

    ResponElimina
  4. És un poema molt èpic, ja veig que tens un munt de registres.
    I allò de l'estrella jo havia pensat en l'estrella de Cuba també.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  5. I també diria molt reivindicatiu, la història ens necessita , perquè la fem entre tots i ara més que mai toca despertar-se...
    Mai havia entès perquè hi havia estelades de dos colors, gràcies per la informació i suposo que tan és quina es porti, oi?
    Bona nit.

    ResponElimina
  6. AQUEST ÉS UN COMENTARI QUE M'HA FET ARRIBAR , MOLT AMABLEMENT COM SEMPRE, LA GEMMA MATAS i que s'havia perdut per l'espai virtual.

    Aquesta historia que no està escrita però que tots tenim al cap, és la que hauria de brollar i poder donar vida a tot el que estem perdent, començant per la nostra dignitat com a poble!

    Molt bon poema Joan.

    Una abraçada.

    Gemma

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....