Em regalimava tot,
i ella, amb ulls vius,
amb mirada picardiosa
llepava amb llengua àvida,
empassant-se el líquid
amb deler incansable,
insaciable…
Em regalimava
i ella, enjogassada,
esperava el seu torn.
Per sort, era estiu,
temps de llepades.
......
000
00OO
%
..
.
.
La imatge al poema podria ser aquesta... eh !
Segur que heu estat una mica " benpensats ", com m'agrada dir a mi !!
Molt suggeerent!!!
ResponEliminaQuè és ser "benpensat" o "malpensat"?
ResponEliminaImaginar de mica en mica, regalimant per les teves paraules...aiss amic, la imaginació sempre em perd!! ;)
Mooooolt booooooon diiiiiiia!
Bessets.
Qui no malpensa és perquè no vol ;)
ResponEliminaLa veritat és que se li poden fer diferents interpretacions...Això ja depen de la mentalitat més o menys
ResponEliminaimaginativa de cadascú...Suposo que el dibuix haurà esvaït alguns dubtes!!!
Quina llàstima que hi haja tan poques figues (així ho veig jo) per a tants plàtans!
ResponEliminaI no sigues "benpensat" eh!
Una abraçada
Vicent
Como no iba a mal pensar?, un día caluroso del que se apetece uno de ellos.
ResponEliminaUn abrazo