I miro el que ensenyes, el que insinues, el que amagues…

 

Il.lustració: La Brune endormie au Miroir

André Hambourg

 

Et miro ,

amb el respecte de l’admiració

per la bellesa més pura.

Ho podria dissimular,

reprimir els instints, com m’han ensenyat,

sóc dòcil de mena,

però  no puc ignorar tanta bellor

no sé renunciar als regals.

Et miro, sí,

amb el respecte de l’admiració

perquè m’atreu el teu elegant caminar,

el so enèrgic de les teves passes,

el dibuix del teu cos elevat,

el relleu de les teves cames brunes.

Perquè m’atreuen el teus colors,

la teva figura , la teva fragància;

tal com la flor atreu l’abella fins el calze.

I t’imagino nua , amb galtes enceses,

i el somriure dels teus llavis oberts…

Et miro i admiro,

amb el respecte del desig

perquè m’atreu el balenceig dels teus cabells

quan voleien al vent capriciosament

i descobreixen les teves espatlles lluents;

perquè  m’atreu l’olor que deixes a l’aire,

el volum dels teus pits recollits;

perquè m’atreu el que ensenyes,

el que insinues, el que amagues…

I t’imagino, sí,

davant el mirall t’imagino

fent lliscar els tirants del teu vestit

fins que et cau als peus nus.

I t’imagino acariciant-te

mentres et mires i t’admires.

Et miro, sí,

amb ulls tancats et miro

sabent que no ets  un somni.

I ,amb respecte, amb mans banyades de plaer,

somio que et puc abastar

sota els llençols fidels de la intimitat.