Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
El problema és molt complex, hi ha una substitució lingüística per una banda, un sector que vol la independència, per una altra, un poble de classe mitjana i baixa que pateix per les irregularitats de bancs, capitalistes i sobretot per la crisi de l'endogàmia, la globalitzaació i l'entropia d'Occideent.
ResponEliminaPer una altra hi ha gent que ha fet el seu nus (un nus diferent al del pobre) el seu nus amb els diners, amb estar al discurs de l'amo i capitalista, amb el poder, i si no ténen eixe nus es tornen bojos i van a la guerra. És simplement el que diu Marx, Nietzsche i Freud i més modermanment Lacan: la globalització és paranoica, i la paranoia d'un sistema és la mort, la guerra.
Aquest home amb tot el seu dret planteja la guerra, la pregunta és:
Volem anar-hi?
Si és sí hem de anar amb ell allà on diga, perquè en una guerra els que eren soldats abans passaran a ser generals.
Si és no, hem de mantenir la lluita pels nostres interessos però amb respecte.
Sí o No, però amb tot el que això suposa.
És la manera que jo tinc de veure les coses, jo ho mire sempre des del discurs de l'analista, és a dir no em pose en el de l'oprimit tot i estar en molts moments del dia, cal una nova visió que substituisca la guerra de cada 30 o 40 anys en cada poble per quelcom nou, crear nous valors simbòlics.
Ara, només és la meua opció, i respecte fins els dictadors, doncs jo defense que tothom es puga explicar i expressar.
Lluita sí, però amb el respecte de la democràcia.
Però si jo diguera això al parlament em dirien:
ResponEliminaJa està ací el poeta o el psicoanalista, tu i jo sempre hi serem això per als que hui ens recolzen, de fet la pscoanàlisi té la propaganda més dolenta de tota la psicologia tot i ser una eina per a mirar i descobrir i molt encertada.
I per això escolte Tot però amb respecte, és el límit de la bogeria i el límit de la llibertat és la bogeria.
Però com que aquest parlamentari m'ha fet passar del discurs de l'analista a l'histèric o de l'oprimit momentàniament (sempre estem al llarg del dia en un o altre discurs dels cinc que hi ha bàsicament) et diré que és bo que la gent parle i diga el que està passant com ell i es moga, però sempre sabent que l'estil es més important que el fons de les coses, i saber en cada moment en quin discurs estem, sinó no comprendrem res i parlarem moguts pels nostres instints, de vida i de mort.
ResponEliminaCom e diu popularment, aquest si que els té ben posats, però jo no vull pas cap guerra , hi ha d'haver una altra manera...
ResponEliminaQue redimonis hem de fer per aconseguir pacíficament la independència?
I penso que la psicoanàlisi també amb molt de respecte, té mala propaganda i mals fets...