Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
Vinc de les entranyes de l’ànima De les més fosques fondalades De la desconeixença … Vinc de la fredor de les cavernes On h... -
I A CADA BAULA I SEREM TOTS... Som ja més de 260 blocs que ens anirem enllaçant durant la setmana del 9 al 13 de setembre.... -
Amics i amigues que ens hem anat llegint a través del blog, e-mail, face, relatsencatala... Ja fa uns anys que em vaig posar a escri... -
Trencaré tots els miralls per barrar portes als fantasmes d’antigues misèries. Viuré sense prejudicis… Vull descobrir-me... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Així com la música del violí és la de la nostàlgia de móns perduts, la del piano és la de l'amor, amb aquest vídeo ix tot l'amor que tots els que et llegim i tu mateix tens, i que ha quedat exposada en un post molt bell.
ResponEliminaAbraçades de Vicent des de Sant Marcel·lí de València.
Amb una música com aquesta, només falta el brindis de la companyia i el maridatge del silenci entre dos llavis...
ResponEliminaDes del far sense lluna.
onatge