Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
JA QUE ELS GOVERNS I EL CAPITALISME HO ESTAN ENGEGANT TOT A LA M#RD@, DONCS AIXÒ, SI HEM D'ANAR-HI....FEM-HO AMB ELEGÀNCIA !! ... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s... -
Pel camí del mar dues mans , que es buscaven, per fi es van trobar. El so cadencial d’una mar viva i profunda les gond... -
Ai quins nervis,en llevar-me Per fi, avui ja és Nadal! No em deixo de preguntar Quin serà el meu regal ! Tinc ganes de có...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Així com la música del violí és la de la nostàlgia de móns perduts, la del piano és la de l'amor, amb aquest vídeo ix tot l'amor que tots els que et llegim i tu mateix tens, i que ha quedat exposada en un post molt bell.
ResponEliminaAbraçades de Vicent des de Sant Marcel·lí de València.
Amb una música com aquesta, només falta el brindis de la companyia i el maridatge del silenci entre dos llavis...
ResponEliminaDes del far sense lluna.
onatge