M’he capbussat en el plaer , sense
pell,
- estic xop i no em vull eixugar…
Mentre le parpelles encegaven aquests
ulls distrets
he copsat la frescor de l’aigua
entre els planys de la roca.
I el riu ha estat pluja eterna, per
un instant.
Aquest: magistral!!
ResponElimina(Només un incís atrevit: potser guanyaria encara més, si cap, si "per un instant" anès just després de "riu")
Si fos del jurat,a aquest, li donaria el 1r premi, felicitats!!!
està clar que les vacances t'han provat.
ResponElimina¡una abaraçadota!
soc la montserrat tafalla.
Tot just he descobert la pàgina de relats en català i després de trobar-me amb un poema teu he acabat en aquest blog.
ResponEliminaAquest és un poema preciós! M'encanta l'ús que fas de la sinestèsia, que ja apareix des del primer vers.
Intentaré seguir llegint els teus escrits que m'han agradat molt ^^.