AQUÍ TENIU UN POEMA QUE VAIG ESCRIURE LA TARDOR PASSADA. CLIQUEU SOBRE EL TÍTOL...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
-Em meravella el batec diminut de la papallona…- I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt si no és en el silenci d’una íntima abraçada…... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Trencaré tots els miralls per barrar portes als fantasmes d’antigues misèries. Viuré sense prejudicis… Vull descobrir-me... -
d’O….MES És dins l’escalf del teu ventre seductor Que em desfaig lentament Sense pausa ni detura Fins que el meu jo mesquí... -
OBVIETATS en PeRill d'extinciÓ ! " De poc serveix donar-se a d'altri si tu mateix no et valores." ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Estamos en otoño pero nos creemos que todavía estamos en verano, por aquí también con buenas temperaturas.
ResponEliminaAbrazo y feliz domingo
Y quan cau, pinta paisatges amb uns colors difícils de imitar.
ResponEliminaUna foto preciosa, mira, farà unes setmanes vam anar la meua dona i jo a una botiga de pintures i quadres al barri del Saler de València i vam veure uns que eren hiperrealistes i eren molt bonics però com una foto no hi ha res, perquè expresen la natura tal i com és, si més no, en el món dels paisatges.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
M’agrada el teu post, resumit en la senzillesa d’una foto. La fotografia és un art que practico sovint, i retoco amb un toc personal afegit. La meva tardor l’he acompanyat amb un conte i una foto dels meus propis colors.
ResponEliminaSalutacions.