AQUÍ TENIU UN POEMA QUE VAIG ESCRIURE LA TARDOR PASSADA. CLIQUEU SOBRE EL TÍTOL...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s... -
Trencaré tots els miralls per barrar portes als fantasmes d’antigues misèries. Viuré sense prejudicis… Vull descobrir-me... -
I On vaig perdre la il.lusió que (jo) necessito tant ? Potser la vaig espantar perquè no és bo somiar tant ? Potser, volent ... -
Sota la blava infinitud m’acotxo mentre inspiro profunda, lentament, des del silenci… - No vull despertar les busque...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Estamos en otoño pero nos creemos que todavía estamos en verano, por aquí también con buenas temperaturas.
ResponEliminaAbrazo y feliz domingo
Y quan cau, pinta paisatges amb uns colors difícils de imitar.
ResponEliminaUna foto preciosa, mira, farà unes setmanes vam anar la meua dona i jo a una botiga de pintures i quadres al barri del Saler de València i vam veure uns que eren hiperrealistes i eren molt bonics però com una foto no hi ha res, perquè expresen la natura tal i com és, si més no, en el món dels paisatges.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
M’agrada el teu post, resumit en la senzillesa d’una foto. La fotografia és un art que practico sovint, i retoco amb un toc personal afegit. La meva tardor l’he acompanyat amb un conte i una foto dels meus propis colors.
ResponEliminaSalutacions.