BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

27 de set. 2011

INÚTILS !

NA.- Aquest poema vol ser un punt d'inici de debat obert sobre el tema del donar i rebre. La meva opinió és que , a banda dels pocs sers més propers: fills, família de sang, amics reals o sigui pocs..., en la majoria de relacions humanes quan donem és a canvi de quelcom... que no ha de ser mateial... potser a canvi d'acceptació , de reconeixement, d'autosatisfacció, de... i això en sí no és dolent ni ens ha de fer avergonyir ... és humà i es pot acceptar amb naturalitat per què no ?

qui s'anima a rebatre'm ?

j.




I
Són budells ensagonats el que tinc entre les urpes,
xopes de desesper i cansades de patir,
que recargolen, irades, malsons que retornen.
I per més que m’allunyi duc la punxa sota la pell
i el mal s’enfonsa a cada passa.

Inútil !  Inútil aquest esforç inútil.

II
Només les llàgrimes, carregades de temps caducs,
podran reparar el descans trencat
en la lenta espera a que les boires escampin,
gota a gota…

Inútils esforços !  Inútils!

III
Traiem-nos els vels i mostrem la cara !
Tant costa reconèixer que ningú dóna, sense voler res a canvi ?

…Inútils  !

11 comentaris:

  1. Dar sin esperar la recompensa, creo que hay mucha gente que da sin esperar nada a cambio.
    No sufras, todo se arregla.
    Bonito poema Joan, un abrazo

    ResponElimina
  2. Gota a gota, la boira sempre escampa acaronant-nos un raig de sol.

    ResponElimina
  3. Ves Nari por una vez no estoy de acuerdo contigo pero pos supuesto te respeto la opinión. Yo tengo una lucha interna porque veo que a menudo doy con una intención y eso me hace sentir mal !!!!!

    j.

    ResponElimina
  4. Certament, a mi em satisfà ajudar a la gent, em fa sentir bé, i a part d'això, que no és poc, no espero gaire cosa més.
    Els esforços no són mai inútils perquè amb ells, com a mínim, i sense adonar-te, reforces l'ànima.
    Una abraçada sincera!

    ResponElimina
  5. Normalment hi ha 5 discursos en l'ésser humà i estar molt de temps en un només ens és molest, però un de molt agradable en termes generals és el de l'amo, i quan donem o busquem el reconeixement, és a dir estar en el discurs de l'analista, o el discurs de l'amo, estar com a mestre o home bo, o botxí, o per damunt de l'altre, aquest és el discurs de l'amo, els altres tres són el capitalista, l'histèric i l'universitari. Ara que pot haver-hi moltes més raons, per exemple amb una mare, un pare, un fill o un amic o esposa simmplement per amor, seria una altra raó, tot i que ha d'haver motius com tipus de persones.

    Vicent

    ResponElimina
  6. El donar per rebre quelcom a canvi seria buscar el discurs capitalista, i el donar per motius ideològics voler entrar en l'universitari, i el donar a contrapèl i cabrejats seria estant en el discurs histèric.

    ResponElimina
  7. 3A serramià i samsó29/9/11

    "no sols De pa viu l'home"...
    necessitem, desesperdament, l'amor dels demés...
    Podem resistir més, molt més, sense aliments que sense amor, acceptació, reconeixement...
    Està molt desprestigiat, això d'esperar res i reconèxer-ho: és una falàcia!! Tots, TOTS!!, necessitem ser "contemplats, escoltats, estimats, admirats. Tots necessitem sentir-nos "imprescindibles" pels demés. Altrament seria la mort, l'oblit!!!
    Ens han emsenyat que NO HEM D'ESPERAR RES...I això és una aberració descomunal..
    Pels meus 71 anys sé bé que, sense els demés,...NO SOM NINGÚ...

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. és intrínsec del ser humà el voler ser feliç.
    Hi ha qui centra la seva felicitat en el domini dels altres i busca el Poder.
    Hi ha qui ho busca en l'amor correspost i s'hi entrega amb tot cor.
    Hi qui creu que els diners li donaràn tota la felicitat.
    Hi ha qui la troba en el sacrifici pel bé dels altres.
    Tots busquem la felicitat. Això no és censurable; el que pot ser censurable és la manera com actuem per aconseguir-ho.

    ResponElimina
  10. El meu pare sempre deia que quan fes el que fes no esperes res a canvi...
    si algun dia rebia quelcom agradable
    seria tota una sorpresa.

    La Fada.

    ResponElimina
  11. No et rebato, però m'apeteix dir-te que m'encanta el teu bloc. Gràcies per vidre al meu i descobrir-me el teu. Una abraçada

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....