MIREU EL VÍDEO, US EL RECOMANO...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
Què prodigiosos aquells batecs desbridats en què compartim el gaudi fent entrega de Tot el que som - Sense mesqui... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s... -
… i una altra vegada ens delirem en l’abraçada, la que ens fem amb tot el cos, pell en pell… I vibrarem de nou, com f... -
Warped Text ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Increíble pero cierto, con que tranquilidad vuelven a poner los toldos. Verdaderamente da pena.
ResponEliminaAbrazos
Ostres, què bo! Bona nit, Joan, que tenguis molt bona setmana!
ResponEliminaHo controlen bé, eh?
ResponEliminaEl que s'ha de fer per poder menjar!!!
Una aferradeta i molt bona nit!
Veritablement dóna llàstima com aquestes persones han de viure i treballar envaïts per un tren. I és que cal canviar tantes coses al món...
ResponEliminaVicent
Hosti, tu
ResponEliminabrutal. Això és adaptar-se al medi i el demés són collonades
per cert, jo patia pel paio de la càmera...
S'ha de veure per creure...És ben bé que l'ésser humà s'acostuma a les coses més inversemblants, quan no té altre remei...Això deu ser la India Oi? o algun país de per allà.
ResponEliminaI ves a saber, igual no hi ha tants accidents com aquí...
Bona nit.