BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
26 de jul. 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
de juliol
(22)
- A l'escorça de l'albada
- PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012
- Què no t’adones que la història et necessita ? ( u...
- A QUÈ ES REFEREIX ?
- MÉS MÚSICA CLÀSSICA AL CARRER, recomanació de la G...
- ESCOLTEU AIXÒ VAL MOLT LA PENA recomanat per la Clara
- Temps de llepades
- L'home que cantava als ocells
- UN CANTANT DE LA TERRA QUE TÉ MOLT DE FUTUR, US EL...
- MALEIDA !
- EL COLOMET S'ESTÀ EMPRENYANT !!!!
- CAL CANVIAR LA MANERA DE FER POLÍTICA TAMBÉ !!
- NO M'AGRADA EL PAÍS ON VISC...
- MÚSICA: " LA MÀQUINA D'ESCRIURE " recomanació de ...
- I miro el que ensenyes, el que insinues, el que am...
- El final no té relat versió bloc a petició de sa l...
- " El final no té relat " ja és a Binibook
- UN QUADRE
- ÒPERA DEL POBLE I PER AL POBLE
- UNA LLIÇÓ- US EL RECOMANO
- UN VIDEO MUSICAL PER ASSABORIR: UN BON VIOLÍ I UNA...
- D'esQueRdes i mAtOlls
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra. I Sí, sento la veu que parla aquesta llengua ...
-
I Em dic Joan Abellaneda i , ara mateix, potser no sóc aquí doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc. Us ho he de confessar, a...
-
No sé què ho fa… Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara, quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovard...
-
Només en la intimitat compartida, ja sense disfresses, podem sentir aquesta entrega excelsa que floreix en un instant de llu...
Un bonic xoc de trens, tant de bo tots els xocs foren com aquest, hi hauria pocs morts i molts naixements.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent