BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

11 de jul. 2012

I miro el que ensenyes, el que insinues, el que amagues…



Il.lustració: La Brune endormie au Miroir
André Hambourg


 
Et miro ,
amb el respecte de l’admiració
per la bellesa més pura.

Ho podria dissimular,
reprimir els instints, com m’han ensenyat,
sóc dòcil de mena,
però  no puc ignorar tanta bellor
no sé renunciar als regals.


Et miro, sí,
amb el respecte de l’admiració
perquè m’atreu el teu elegant caminar,
el so enèrgic de les teves passes,
el dibuix del teu cos elevat,
el relleu de les teves cames brunes.
Perquè m’atreuen el teus colors,
la teva figura , la teva fragància;
tal com la flor atreu l’abella fins el calze.

I t’imagino nua , amb galtes enceses,
i el somriure dels teus llavis oberts…


Et miro i admiro,
amb el respecte del desig
perquè m’atreu el balenceig dels teus cabells
quan voleien al vent capriciosament
i descobreixen les teves espatlles lluents;
perquè  m’atreu l’olor que deixes a l’aire,
el volum dels teus pits recollits;
perquè m’atreu el que ensenyes,
el que insinues, el que amagues…

I t’imagino, sí,
davant el mirall t’imagino
fent lliscar els tirants del teu vestit
fins que et cau als peus nus.
I t’imagino acariciant-te
mentres et mires i t’admires.


Et miro, sí,
amb ulls tancats et miro
sabent que no ets  un somni.
I ,amb respecte, amb mans banyades de plaer,
somio que et puc abastar
sota els llençols fidels de la intimitat.

4 comentaris:

  1. El que més m'ha colpsat ha estat allò de veure el seu vestit caure's mirant-se a l'espill, caure-se'l fins als peus, és una imatge de sensualitat que sí, molts hem après a reprimir, a oblidar el nostre sentiment cap a la dona en qüestió, fins i tot hem aprés per aquesta repressió a inhibir i alguns no fan per no oferndre.
    El teu poema m'ha encés la pell de venes blavoses que veig en els pits ubèrrims de dones sensuals, pits blancs i com flans esperant l'home que les poseïsca.

    Preciós el poema.

    Una abraçada des de València

    Vicent

    ResponElimina
  2. Un poema bell des del respecte, bona descripció del cos que veu i de l'imaginat. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  3. Ui, la imaginació és una bona companya...Diuen que és més important insinuar que ensenyar, potser per això de la imaginació!
    He tingut problemes d'amenaces de virus, se'm va bloquejar el correu i no he pogut entrar a tots els blogs...
    Petons.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....