BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

4 d’oct. 2012

VISITA ALS INICIS 2 : " A L'OMBRA DE LES OMBRES "





·                     El que es veu…
A la penombra immers, arraulit,
agafant-se amb força els turmells.
Enfonsat el cap, dins seu,
com el nen que es tapa els ulls
per no ser vist.

·                     El que ha dit…
- No trobo dins la fosca
medicina per l’angoixa
i m’atrapa el pànic
a una capriciosa existència
encallada en l’atemporal eternitat
d’una buidor infinita.
I la consciència, despietada,
m’esquinça l’ànima.

·                     El que pensa…
Ombra sóc de la meva ombra
i en mi la llum s’apaga.
A la foscor em perdo, amb crit ofegat,
enyorant un raig límpid de resurrecció
que dibuixi nous horitzons.
Sóc esperit en la dansa del ble,
fum negre dels inferns
que fou condemnat, pels segles dels segles,
a viure enllà de  l’eclipsi.
A l’ombra de les ombres resto doncs,
res  del no-res sóc.

·                    
I la nit s’escola en silenci per la porta del darrere
i tapant-li els ulls , en un joc macabre,
li fa perbocar les pors
i surt de la tomba.


9 comentaris:

  1. El 3r i l'últim grup de versos són bons. Obre la vena, va bé...
    Petons de bona nit!

    ResponElimina
  2. "A l´ombra de les ombres resto doncs, res del no-res sóc"
    Especialment sentit...

    Bessets.

    ResponElimina
  3. Les pors ens aturen moltes vegades, però de vegades també ens fan caminar, tot i que només siga per a viure sense elles.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  4. Anònim5/10/12

    Uns versos que transmeten una angoixa vital
    com si una ànima ferida impedís al cos moure's amb llibertat
    tenen força

    salut, company

    ResponElimina
  5. Una bona mica de desconsol, si que hi és en aquest poema...M'agrada molt la relació amb la foto!
    Petons.

    ResponElimina
  6. Un bon retrat de la desolació, entre el que es veu, el que pensa i el que diu, hi corre el sofriment que sent i el fa restar en l'ombra. Encaixa perfectament amb la imatge. Bon cap de setmana i bona inspiració! Una abraçada

    ResponElimina
  7. Un poema d'una bellesa trasbalsadora

    ResponElimina
  8. Poema colpidor, Joan. Amb quedo amb l’esperança de que la llum mai s’apaga mentre hi hagi un ble d’amor en la dansa de la vida.
    Abraçada de diumenge.

    ResponElimina
  9. gràcies montse , ho intentaré !! :-)
    gràcies sa lluna pel teu contacte !!
    cert vicent, són pors que augmenten des de la foscor i cal sortir d'ella !! abraçades !

    gràcies gregori per la visita i el teu encertat comentari !

    cert m roser una bona mica !! :-)

    gràcies sílvia per les teves visites, una abraçada i bona setmana !!

    gràcies glòria, celebro que t'hagi arribat ! :-)

    gràcies papallona, tens raó sempre hi ha llum al final, ha d'haver-hi !!!! :-) abraçades

    bona setmaneta a tots i totes !!!
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....