BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

11 de gen. 2013

Què hi ha que et fa volar ?




A voltes, sento el  remoreig de les onades dins l’espill
i , entre teranyines, endevino el meu reflexe
més enllà d’unes boires que presumeixo infinites.
Són mormols de l’ànima que s’empassa les llàgrimes,
com la cala que abraça i acotxa les ones del mar.

A voltes, sento els crits de les gavines entre les brises
mentre dibuixen al cel giratombs de llibertat,
alienes a l’admiració que em desperten.
És tant el pes que em clava a terra que em pregunto,
sovint exhaust, si val la pena tot plegat !

Gavina blanca,  deixa’m que pugi al teu llom
i ensenya’m  què hi ha enllà de l’horitzó.
Què hi ha… ?
 Què hi ha que et fa volar ?


Què hi ha... ?  Què hi ha que et fa volar ?

....

16 comentaris:

  1. Que bé si podem aconseguir, traspassar les boires que de vegades ens obstrueixen la visió del paisatge
    interior...

    Segurament si li preguntes a la gavina que la fa volar, et contestarà:
    la vida, i la il·lusió de sentir-me lliure!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. és la intenció m roser, traspassar boires i poder veure més enllà.
      gràcies per ser sempre tan positiva !! :-)

      Elimina
  2. M'ho preguntat tantes vegades, Joan... imaginem que volant seríem més lliures, més feliços que clavats a terra però potser els ocells ni ho pensen, ho fan per inèrcia. Un bonic poema, molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies sílvia per identificar-te amb el sentit del poema, i tens raó potser alguns ocells tampoc se senten lliure...
      una abraçadeta !

      Elimina
  3. Volar pel plaer de volar, per anar més enllà, per buscar, per trobar, per descobrir... això m'agradaria a mi... elles les gavines, no sé què pensen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. és així carme, és la necessitat de buscar sensacions que ens il.lusionin i ens facin sentir vius
      gràcies per la visita !! :-)

      Elimina
  4. Les persones no volem com les gavines, però metafòricament sí, i molt, com aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies helena per la teva valoració , desitjo que tu també puguis volar molt i molt lluny :-)

      Elimina
  5. La teua pregunta és la pregunta eterna, què vol ma mare? una pregunta que ha fet a la Història i que els poetes intenten i no només els poetes intenten resoldre-la, ara les veritats dels poetes són molt més interessants que la dels científics d'ací a Lima, i en el camí cap a eixa llibertat estem tots, estas tu, estic jo, ara sí que val la pena el que ja tens, perquè sense això no hi viuries ni podries fer adientment o tan bé la pregunta, els teus versos caurien en la grolleria, mantin-lo amic, per sempre si pot ser. ;-)

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies vicent per la teva interpretació, tan enriquidora i motivadora per mi com sempre, una gran abraçada benvolgut Vicent ! :-)

      Elimina
  6. Oír los ruidos de la naturaleza es como estar en ella, saludos y feliz fin de semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. cierto mari, escuchar la naturaleza, respetarla i admirarla es tomar consciencia de ser parte de ella
      gracias por tu visita mari, buen fin de semana y hasta pronto
      un abrazo
      joan

      Elimina
  7. M'agrade eaquest poema. És suau i ple d'imatges i descripcions. Jugar amb la mar sempre és plaent i tu brodes paraules meravelloses.
    Salutacions amb admiració i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies amic gabriel ets molt amable, ja saps quue l'admiració és mútua

      una abraçada i fins aviat !
      joan

      Elimina
  8. Il·lusió i esperança donen ales!
    Bonic poema, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies glòria, és així la cerca de la il.lusió que doni ales a la vida !!
      una abraçada i fins aviat !
      joan

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....