BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

1 d’abr. 2013

FenT eQuiLibRis______






______FenT eQuiLibRis__________




Tinc por…
M’he despertat de nou,
Com cada dia,
Fent equilibris sobre la línia fràgil
Que separa els meus dos móns.
Tinc por, sí, i em sento marejat…
No sóc equilibrista
I em declaro covard.
M’espanta el present i el futur,
Fins i tot el passat,
Absurd , oi ?
I m’espanta l’aquí I el més enllà
I aquest futur tan cert
Que a tots ens espera…

Tinc por…
M’he despertat de nou,
Com cada matí,
Fent equilibris entre el Bé i el Mal .
No sóc equilibrista i he caigut tantes vegades!
I tanmateix no sóc capaç de parar
I a cada reinici em sé més i més dèbil
I més poruc i més covard

Tinc por…
I m’he despertat de nou ,
Com cada dia, fent equilibris…





21 comentaris:

  1. Hola Joan, és un poema commovedor. M'agrada molt perquè és proper i tramets intensament aquesta angoixa que tots hem sentit. Tens un blog molt bonic, fa goig de venir-hi. Una abraçada

    Silvia-allan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon primre i plujós dia d'abril senyor Joan mataroní escriptor maratonià!!!!

      I tu precisament parles d'equilibri? La gent balança anem del bracet amb aquest tema tan fotut, fotut tan.
      Hi ha una línea que pot acostar-nos massa a un horitzó no tan llunyà cap el deliri i una certa demència, que fa perdre el seny perquè l'ànima ho demana i a vegades cal claudicar i saber tornar enrere fent un salt, o fent tentines o de cap per avall i fent força de braços i respirant amb consciència per SABER i ENTENDRE i això si es vol, que el cervell és molt senyor.
      La imatge de les persones a la corda fluixa és la imatge de poder i voler, de la força, de la constància i la discplina, del risc i de l'aventura. La vida és així.
      El parlar del bé i del mal és l'únic que trobo una mica vist. Hi ha bé i mal? Hem de separar-ho tant?
      No, no som equilibristes. I, com diu el meu profe de ioga, quan caus cal aixecar-te i si arreplegues alguna cosa de terra, millor ;) (no vull dir un bitllet de 500, sinó potser un pensament que germina, un xiclet esclafat, aplanat llis com un segell que vol estar en una col·lecció de xicles aixafats, un pèl de gata calicó ja sigui el blanc, el negre o el de color torró, etc. Grans coses.

      Una abraçada des de Malgrat (que té una història, el nom...bé es podria dir Bongrat).

      Mena

      Elimina
    2. moltes gràcies sílvia per la visita i el comentari, celebro molt veure't per aquí també ! :-)

      i moltes gràcies Mena per la teva divertida aportació, plena d'enginy i alhora engrescadora

      abraçadetes variades !!!!joan

      Elimina
  2. la por ha de ser la força per tirar endavant, és la única manera

    ResponElimina
  3. "I a cada reinici em sé més i més dèbil/ I més poruc i més covard", jo del revés, cada cop sóc més forta! Les dues coses poden ser veritat, però.

    ResponElimina
  4. El equilibrio en todo es la perfección de la que no se adquiere en el primer momento, sino con el paso del tiempo.
    Feliz lunes de Pascua Joan

    ResponElimina
  5. Joan
    Tots ens llevem fent equilibris. Jo, personalment mai ser si m'he despertat pel dret o per l'altra banda.
    Tanmateix sempre es tracta de lluitar en positiu, sí, sempre en positiu.
    Bons versos, com sempre, bona exclamació, intensa i amb força.
    Una abraçada enorme.

    Gabriel M.

    ResponElimina
  6. Si et mantens fidel a tu mateix saps que l'home i la dones, L'Home és un i dos, complementant-se i una màtrix de l'ànima que no del cos, fes-me cas, fidel a tu mateix, i eixiràs content i fort a cada primavera, i sobretot fent el que tu vulgues, vulgues, vulgues, vulgues....

    ResponElimina
  7. Equilibris cada dia i de moltes menes, Joan! No saps com t'entenc!!!

    Una abraçada sense perdre l'equilibri!

    ResponElimina
  8. Fas equilibris, fem equilibris, Tota la vida fins l'hora de morir fem equilibris perquè el cor bategui i ens mantingui vius, quilibris perquè ens estimin i per poder estimar; equilibris perquè la vida i la mort no ens xucli i ens faci caure.

    Un poema preciós, amb equilibris o sense, que és el que compte i el que tu saps fer, com un malabarista, fent obrir els ulls amb una mirada d'il·lusió.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. En aquest moment que ens ha tocat viure, tots en fem d'equilibris, de vegades caiem , i de vegades no, però sempre anem trampejant el dia a dia...Els més difícils de mantenir, són els equilibris interiors, però si ho aconseguim, és com haver fet realitat un somni.
    Petonets.

    ResponElimina
  10. La vida ja és això… Caminar fent equilibris: esperant acovardits futurs incerts, fugint de passats inoblidables, recercant el Bé, escapant del Mal (de vegades també a l’inrevés). Vaja, per no avorrir-se!

    ResponElimina
  11. Una sensació de vertigen que em resulta familiar. Et felicito, molt ben expressat.

    ResponElimina
  12. Estem sempre a la corda fluixa...
    S'ha de tenir equilibri i valor per aixecar-se quan es cau.

    ResponElimina
  13. Y quien no ha hecho esta clase de equilibrios amigo, creo que es algo con lo que lidiamos todos los dias.
    Abrazos y linda semana.

    ResponElimina
  14. Ho patim tots o ho gaudim, és com el got mig buit o mig ple, si n'ets conscient ja jugues amb avantatge.
    M'agrada com m'arriba!!

    Aferradetes i bona tarda!

    ResponElimina
  15. moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris, sou genials, no sabeu com us agraexio a totes i tots les vostres visites i aportacions, sempre m'esperonen

    una abraçada immensa, que us abarqui a tots
    fins aviat

    joan

    ResponElimina
  16. i qui digui que no fa equilibris cada dia entre el be i el mal menteix. Com deia Cohen, ens vam creure que erem forts pero no ho erem tant. Millor aixi, ser conscients de que i qui som i tirar endavant com poguem.

    Magnific Joan i disculpa que de vegades trigui tant en comentar-te.Necessito una mica de tranquilitat i de temps no per llegir i ja esta si no per fer una mica meu tot el que em donen els altres.

    Gracies per ser-hi. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies enric per la teva complicitat, una abraçada !

      Elimina
  17. Genial, Joan!!! Com deia l'Ángel González s'ha de molt valent per viure amb por.

    ResponElimina
  18. motes gràcies sílvia de nou
    i fins aviat !

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....