Incapaç d'aixecar la llosarda de LA PoR,
sentiràs temorenc, des de la tRinXerA
els laments de la batalla.
No seran pas per tu les BaLEs
que enceguen vides…
Però viuràs ferit,
mentre et MorDiCA per dins
el roig que et dóna amarga vida.
Llarga vida tindràs doncs
i et dic, que més PATIRÀs,
poruc…
Viuràs eterna BuidOr
i moriràs com un NiNgÚ.
Treure'n l'entrellat és la batalla eterna.
ResponEliminaFita
així és xavier i sobre tot no tancar-se com un cargol
Eliminasalutacions ! ;-)
Això: voltes i voltes i més voltes dónes si tens por, per obtenir el mateix, per dir el mateix.
ResponEliminaM'ha agradat molt: un bon cal·ligrama, Joan.
Una abraçada
gràcies maria teresa ! ;-)
EliminaTans sols por a la por.
ResponEliminaM'agrada molt el cal·ligrama ;)
Aferradetes!
cert sa lluna, por a la por... estancar-se i tancar-se... una espiral que cal trencar ! aferradetes ! ;-)
EliminaEspero no viure mai aquesta eterna buidor...
ResponEliminaBona nit , Joan.
no és agradable m roser, és una mala espiral
Eliminagràcies pel contacte, abraçadetes
joan ;-)
No és un poema que deixi lloc a l'esperança si no som capaços de deslliurar-nos de la por.
ResponEliminaPreciós el cal·ligrama. Vas pujant el nivell!
gràcies glòria per la teva bona valoració ! ;-)
Eliminaostres, no pares!!!
ResponEliminagirant o sense girar, en Joan
és un poeta gran...
felicitats..........................................
moltes gràcies tresa ! quina alegria rebre els teus comentaris sempre tan alegres !
Eliminauna abraçada
joan ;-)
L'espiral de la sabiduria insatisfeta infinitament i eterna, morirem com ningú, com qui s'endinsa en allò mai no sabut, inefable.
ResponEliminaVicent
gràcies vicent per la visita i la teva visió, sempre interessant ! una abraçada ! joan ;-)
Elimina