Incapaç d'aixecar la llosarda de LA PoR,
sentiràs temorenc, des de la tRinXerA
els laments de la batalla.
No seran pas per tu les BaLEs
que enceguen vides
Però viuràs ferit,
mentre et MorDiCA per dins
el roig que et dóna amarga vida.
Llarga vida tindràs doncs
i et dic, que més PATIRÀs,
poruc
Viuràs eterna BuidOr
i moriràs com un NiNgÚ.
BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
▼
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
►
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra. I Sí, sento la veu que parla aquesta llengua ...
-
I Em dic Joan Abellaneda i , ara mateix, potser no sóc aquí doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc. Us ho he de confessar, a...
-
No sé què ho fa… Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara, quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovard...
-
I Les nostres mirades ja s’han trobat més enllà de la llum, en un espai sense tanques, on els rellotges,estabornits, erren pe...
Treure'n l'entrellat és la batalla eterna.
ResponEliminaFita
així és xavier i sobre tot no tancar-se com un cargol
Eliminasalutacions ! ;-)
Això: voltes i voltes i més voltes dónes si tens por, per obtenir el mateix, per dir el mateix.
ResponEliminaM'ha agradat molt: un bon cal·ligrama, Joan.
Una abraçada
gràcies maria teresa ! ;-)
EliminaTans sols por a la por.
ResponEliminaM'agrada molt el cal·ligrama ;)
Aferradetes!
cert sa lluna, por a la por... estancar-se i tancar-se... una espiral que cal trencar ! aferradetes ! ;-)
EliminaEspero no viure mai aquesta eterna buidor...
ResponEliminaBona nit , Joan.
no és agradable m roser, és una mala espiral
Eliminagràcies pel contacte, abraçadetes
joan ;-)
No és un poema que deixi lloc a l'esperança si no som capaços de deslliurar-nos de la por.
ResponEliminaPreciós el cal·ligrama. Vas pujant el nivell!
gràcies glòria per la teva bona valoració ! ;-)
Eliminaostres, no pares!!!
ResponEliminagirant o sense girar, en Joan
és un poeta gran...
felicitats..........................................
moltes gràcies tresa ! quina alegria rebre els teus comentaris sempre tan alegres !
Eliminauna abraçada
joan ;-)
L'espiral de la sabiduria insatisfeta infinitament i eterna, morirem com ningú, com qui s'endinsa en allò mai no sabut, inefable.
ResponEliminaVicent
gràcies vicent per la visita i la teva visió, sempre interessant ! una abraçada ! joan ;-)
Elimina