BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

27 d’abr. 2014

Bevem-nos a glops la vida !



Bevem-nos a glops la vida !

Sents el buit del gran silenci ,
de sobte i a traïció,
i t’adones
que cap cau – cap –
pot amagar aquest ofeg desesperat
del que es sap mortal
per un instant.
-cruel és el destí ! –

No et ploris doncs
a tu mateix,
sacseja aquest neguit del pensament
i no et ploris,
és perdre el temps
- i ho saps -
i el temps ho és tot,
al menys, fins que la nit
se’ns faci eterna.
Després,
el no-res ho serà tot
i el nostre temps
res no serà.

No et ploris doncs,
no em ploris…
I , abans la llum no ens giri l’esquena,
bevem-nos a glops la vida !



Abril/14@joan abellaneda


20 comentaris:

  1. Sempre m'ha agradat beure' m la vida a glops... Tant de bo que sempre trobem algun glop per beure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ben segur que sí, Carme... és qüestió d'actitud davant la vida tot i que també és normal passar èpoques bones i no tan bones ! ;-)

      Elimina
  2. M´agrada quan dius que no ens hem de plorar.
    Et veig en forma company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Enric ! això és la primavera que m'afecta molt ! una bona abraçada ;-)

      Elimina
  3. Annalls27/4/14

    I mantinguem ferma l'esperança de que el no-res no hi sigui...

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs també tens raó Anna, total no tenim res a perdre amb l'esperança ! ;-)

      Elimina
  4. També penso que no ens hem de plorar, si cal prefereixo fer-ho pels altres...Viure la vida com si cada dia fos l'últim!
    Bon vespre, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies m roser per les teves sàvies paraules, una abraçadeta ! ;-)

      Elimina
  5. Saber coger lo mejor de cada instante y sentirse bien en la vida, bonito verso Joan.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Nen...què maco el disseny nou, i quines paraules més encertades! Plorar una estoneta, però no com a divisa.

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Montse !! prou que plora pero pel que plora plora poc ! ;-)

      Elimina
  7. A glops o com en la imatge, a torrentades?

    ResponElimina
    Respostes
    1. a tope helena !! ;-) amb tota l'ànima !

      Elimina
  8. De totes les maneres quan has paït que ets mortal i ho sents a cada instant la vida et dóna, digues-li enganys, digues-li veritats que et fa veure que estem premiats i castigats a viure en l'eternitat.

    Una abraçada valenta des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Vicent per les paraules i l'abraçada ! Fins aviat joan ;-)

      Elimina
  9. Plorar-se un mateix més del compte és entrar en un cercle viciós perquè cada vegada et fas més pena i plores més. M'agrada aquest poema vitalista, Joan! Me'l bec d'un glop ;)

    ResponElimina
  10. Molt certes les teves paraules, amic Joan. Plorar i desesperar una pèrdua de temps. Millor avançar amb passes de gegant i com dius: bavem-nos aquesta vida amb glops d’alegria, il•lusió, fent fora la foscor.
    Abraçades d’esperança cap a Mataró.


    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies papallona ! petonets de tornada cap a tu ! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....