BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

30 de març 2015

de joia i silenci





Pel  camí del mar
dues mans , que es buscaven,
per fi  es  van trobar.
El so cadencial
d’una mar viva i  profunda
les gondolava…
-Silenci !
La joia ,tan fràgil és
que els mots l’esberlen.
Car tota espurna és irrepetible,
única i efímera.
I tanmateix, algunes perduren
per sempre .
Paradoxes de la memòria.
-Silenci!
Les dues mans s’aferraren
mentre les envoltava,
a poc a poc,
l’eternitat d’un instant,
un instant
DE JOIA I SILENCI.
-Shhhh…


25 comentaris:

  1. Joia d'haver-te conegut.

    Un petó.

    ResponElimina
  2. gràcies, Joan!
    eternament en joia

    ResponElimina
  3. A mi també m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro molt Helena que t'hagi agradat. Records! ;-)

      Elimina
  4. Copsar, llegint en silenci, la joia dels teus versos, és viure el plaer de sentir la poesia molt endins del cor.
    Gràcies Joan per compartir-ho

    Una càlida abraçada
    Núria Niubó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Núria, és una sort per mi rebre les teves sempre amables paraules. Petonets i records! ;-)

      Elimina
  5. Es una buena joya del silencia tan solo la unión, bonito poema, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Mari por tu visita y tu amable comentaris. ;-)

      Elimina
  6. Gràcies per haver tornat, Joan! Gràcies per aquest poema tan exquisit; com tu dius, a vegades l’eternitat pot ser un instant.
    Una abraçada que no sigui d'un instant, que duri molt més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu M Teresa per la teva amabilitat ! Una abraçada dolça de tornada ;-)

      Elimina
  7. Tus preciosas palabras, encantan las letras que forman tu preciado poema.
    Es muy bello Joan.

    Un gran abrazo.

    ResponElimina
  8. Muchas gracias Lore por tu comentario tan amable ;-)

    ResponElimina
  9. Muchas gracias Lore por tu comentario tan amable ;-)

    ResponElimina
  10. M'alegra retrobar-te, m'alegra tornar-te a llegir.
    Bonic poema!

    ResponElimina
  11. Sshhhh, no trenquem el silenci, que peduri la màgia dels teus versos!
    Una forta abraçada, Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, records !
      petonet ;-)

      Elimina
  12. En aquest Silenci Silenciat tots els cors flueixen.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies per la visita i el comentari ;-)

      Elimina
    2. moltes gràcies per la visita i el comentari ;-)

      Elimina
  13. Un instant de joia, viscut en silenci ! Que bonic i de tabarra res, al contrari...

    Petonets, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies M Roser, petonets ! ;-)

      Elimina
    2. moltes gràcies M Roser, petonets ! ;-)

      Elimina
  14. Moltes gràcies Glòria, un petonet
    records ! ;-)

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....