de joia i silenci

Pel  camí del mar

dues mans , que es buscaven,

per fi  es  van trobar.

El so cadencial

d’una mar viva i  profunda

les gondolava…

-Silenci !

…

La joia ,tan fràgil és

que els mots l’esberlen.

Car tota espurna és irrepetible,

única i efímera.

I tanmateix, algunes perduren

per sempre .

Paradoxes de la memòria.

…

-Silenci!

Les dues mans s’aferraren

mentre les envoltava,

a poc a poc,

l’eternitat d’un instant,

un instant

DE JOIA I SILENCI.

-Shhhh…

Mare, vull la lluna!

 I 

M'agrada la lluna 

Penjada allà dalt 

Quan és tan rodona 

Que sembla un fanal

 Fa tanta claror 

Que més d'un estel 

Pensant que és l'albada

 Va i marxa del cel

 II 

Però avui no hi ha lluna 

Potser s'ha dormit 

 I a sobre dels núvols 

S'ha fet un gran llit.

III

Mare, la vull veure! 

Tu saps quan vindrà?

 "Si tanques els ulls 

I et deixes portar 

Allà al món dels somnis 

Segur que hi serà."

Màgic Tió de Nadal

 Ai quins nervis,en llevar-me
 Per fi, avui ja és Nadal!
No em deixo de preguntar
Quin serà el meu regal !

 Tinc ganes de córrer i cantar
De caminar del revés!
Sembla que els llums de Nadal
Aquest matí brillen més! 

 Ai quins nervis, mare meva 

Per fi cagarà el Tió, 

Està ben tip de menjar! 

Anem a mullar el bastó?

 Tinc ganes de riure i cridar 

Tots a casa estem contents!

 Màgic Tió de Nadal

 Gràcies pels teus presents !