BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

5 de maig 2011

Una espurneta menuda



Dins una inmensa foscúria,
                             freda i encegadora,
una espurneta menuda
fou més potent que el gran sol.

Fou llum de fresca il.lusió,
l’inici d’un bell demà.
Fou l’entrada i la sortida,
del nàufrag, la salvació.
Fou l’ansa on agafar-se,
la corda per remuntar.

Dins la inmensa foscúria,
una espurneta menuda
fou nova estrella polar,
un llambrec per l’esperit.
Fou energia bategant,
rosada brillant d’esperança.

                            - Fou un somriure oblidat-

En la immensitat de la fosca,
fou renaixença de vida
una espurneta menuda.


11 comentaris:

  1. Marc Fontova5/5/11

    Maquíssim el poema! Soc nou a relatsencatalà.com. Em vaig interessar a publicar algun text per internet quan a l'institut (estic estudiant batxillerat) una professora em va dir que escrivia bé. Moltes gràcies Joan!

    Marc.

    ResponElimina
  2. gràcies a tu marc per visitar el meu blog i comentar-me
    seguim en contacte
    salutacions des de mataró
    joan

    ResponElimina
  3. Joan!
    Què vols que et digui si tot és tendresa, si tot és dolçor, si hi ha esperança i agraïment cap una dèbil i forta espurneta?
    Fantàstic!!!!
    M'agrada la teva manera d'escriure, sense prepotències, amb paraules clares i entenedores pels sentiments.
    Confia amb l'espurneta, després d'una en ve una altra, i aquesta més forta.
    Una abraçada molt forta.
    Maria Teresa

    ResponElimina
  4. gràcies mara teresa, sí que començo a veure la claror i hi tinc esperances de poder sortir per aquesta escletxeta que se m'ha obert cap a una nova llum
    un petonàs
    joan

    ResponElimina
  5. volia posar maria teresa i m'ha sortit mara teresa, ostres sona a la de calcuta!!!
    No em facis cas que avui he pres una pastilla nova per dormir i encara estic empanat, això sí avui he dormit com un tronc.

    ResponElimina
  6. Un poema preciós, ple d'esperança... segueixo gaudint de la teva poesia.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  7. Anònim7/5/11

    Molt maco! També tinc un compte sobre l'espurtneta del Sol, i m'agradat molt el teu escrit, Joan!
    Liudmila

    ResponElimina
  8. gràcies liudmila, ets molt amable de visitar el meu blog
    una abraçada
    joan

    ResponElimina
  9. Estimat Joan, vinc del mail a versos.cat, baig a escriure't un poema i després et deixo l'enllaç.
    una abraçada.

    ResponElimina
  10. Sort que, quan tot ho embolcalla la foscor, veiem una espurna que ens escalfa i il·lumina.

    Noi, veig que te'n surts molt bé amb això dels blogs. Jo sóc força patata-

    Ens llegim,

    Núria

    ResponElimina
  11. Et visito a 'casa teva' per agrair-te les visites que hagis pogut fer als meus escrits i per felicitar-te per aquest blog teu; el que més costa és endegar les coses, la resta ve rodat.


    d.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....