Et pressenteixo en la penombra
de parpelles tancades
i sento que em xucles la sang.
Vampiresa de baf pudent,
com gaudeixes debilitant !
Omnipresent , arreu tanques somriures ,
fons il.lusions merescudes
i esberles la felicitat.
Lladre ets del més sagrat !
Invisible en el silenci
abraces la hipocresia
prometent el Paradís.
Serp de verí mortal,
no m’allonguis l’agonia
o perdré la dignitat.
Me voy alejarme de ti por un tiempo, empiezas a ser peligroso, jaja.
ResponEliminaAbrazos
poema de gran força expressiva..
ResponEliminaPel meu gust, però, la rima que esprodueix entre: felicitat,sagrat, mortal i dignitat, se m'apareix un poc gratuïta....I fa perdre, un poc, la intensitat: és una opinió, només.
Cal dignitat en un moment aixi?
ResponEliminaM' agradat