El mou un caminar cansat
pels carrers ombrívols
d’un trist poble endormiscat,
ell és l’home decadent.
El seu pas malatís s’acompassa
amb l’albada d’un nou badall
que es dibuixa als seus llavis,
lentament…
I camina a la penombra
d’un sol eclipsat
per la seva pròpia ombra.
Fa dels somriures ganyotes
i segueix, amb els ulls clucs,
escombrant llàgrimes,
rabejant-se en el dolor
i amb la boca amargant
per tants greuges imaginats
que li han desgarrat el fel.
L’home decadent camina malvivint
deixant al seu pas un rastre desolat.
Només que l’acompanya la solitud
fent-li dol , en processó ploranera,
fins que esdevé esperit de foc.
Ell va ser l’home decadent.
Descansi en pau.
pels carrers ombrívols
d’un trist poble endormiscat,
ell és l’home decadent.
El seu pas malatís s’acompassa
amb l’albada d’un nou badall
que es dibuixa als seus llavis,
lentament…
I camina a la penombra
d’un sol eclipsat
per la seva pròpia ombra.
Fa dels somriures ganyotes
i segueix, amb els ulls clucs,
escombrant llàgrimes,
rabejant-se en el dolor
i amb la boca amargant
per tants greuges imaginats
que li han desgarrat el fel.
L’home decadent camina malvivint
deixant al seu pas un rastre desolat.
Només que l’acompanya la solitud
fent-li dol , en processó ploranera,
fins que esdevé esperit de foc.
Ell va ser l’home decadent.
Descansi en pau.
P.D.- " Escriurà això la història de l'ésser humà o encara hi som a temps de canviar-ho ? "....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
MOLTES GRÀCIES.