Llenços de quiets reflexes d’eterna joventut,
testimonis d’infinits presents efímers
on els esguards repel.lits, fan camp de batalla…
Terra promesa on voldria despertar.
Llac d’aigües calmes
de finits espais sense revers.
Màgic món inabastable,
País de les Meravelles sense Alícies...
A l’altra banda del mirall.
El millor dels miralls és saber què passa a una i a l'altra banda.
ResponEliminaEsta semana leía otro blog que hablaba justamente del espejo, pero veo en el tuyo mucha belleza, que el espejo nos transmita toda la belleza que llevamos dentro.
ResponEliminaUn abrazo
Bo, però no el mirall no és culpable de la nostra deformació mental
ResponEliminade la realitat :)