AQUÍ TENIU UN POEMA QUE VAIG ESCRIURE LA TARDOR PASSADA. CLIQUEU SOBRE EL TÍTOL...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Com assaborir la vida si l’ara no és més que un efímer present que ve del futur per formar part del passat? Com degustar ... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ... -
Em llevaré… Em llevaré Encara que el parpelleig de l’albor No arribi al meu balcó Em llevaré Encara que em manqui l’à... -
I tot plegat és un miratge - sense oasi - I tots ho sabem Però l’engany, aquest, és un pacte sagrat - l’autoengany - É...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Estamos en otoño pero nos creemos que todavía estamos en verano, por aquí también con buenas temperaturas.
ResponEliminaAbrazo y feliz domingo
Y quan cau, pinta paisatges amb uns colors difícils de imitar.
ResponEliminaUna foto preciosa, mira, farà unes setmanes vam anar la meua dona i jo a una botiga de pintures i quadres al barri del Saler de València i vam veure uns que eren hiperrealistes i eren molt bonics però com una foto no hi ha res, perquè expresen la natura tal i com és, si més no, en el món dels paisatges.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
M’agrada el teu post, resumit en la senzillesa d’una foto. La fotografia és un art que practico sovint, i retoco amb un toc personal afegit. La meva tardor l’he acompanyat amb un conte i una foto dels meus propis colors.
ResponEliminaSalutacions.