UN ARTICLE DEL DIARI : " LES RAONS DE L'INDEPENDENTISME A CATALUNYA "

I més i més arguments...

“Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza
pel seu independentisme). Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir
espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i
els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i
per a tots.”




     El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a
     circunstancias difíciles de explicar.

     Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el
     día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los
     catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

     Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5%
     de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban
     el58%?

     ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los
     catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

     ¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto
     anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

     ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el
     Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que
     aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

     ¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio
     Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

     ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no
     invierta nada de nada en Catalunya?

     ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos
     roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del
     mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente
     sentirse español en Catalunya compensa eso?

     Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7
     millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto
     de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

     Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que
     entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de
     autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico
     periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se
     invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el
     22% del mismo PIB español?

     ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En
     Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en
     el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por
     aragonés y 407€ por castellanomanchego.

     ¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
     Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los
     catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o
     catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos
     perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

     España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel
     económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma
     parte de su leitmotiv nacional.



     Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.

     I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid
     1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´Espanya a la resta
     del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.

     La DIFUSSIÒ és un arma càrregada de futur.
     La DIFUSIÓN es un arma cargada de futuro.

CATALUNYA ESTÀ A PUNT

gràcies a la Maria Teresa Galán i a la Núria Niubó per compartir...

" De la prepotència de l’home neix la seva insignificança..."

CoR dE pAPaLlonA

Sento l’espurna del calfred

en la grandesa de les petites coses.

La sento quan la gota de rosada,

cristal.lina i fresca,

rodola del límbe, com una carícia,

i cau al calze de la flor.

Quan el batec immortal del mar,

serè i cadenciós,

arriba a la cala com un sospir

i em llepa l’ànima per dins.

Quan l’aleteig de les gavines,

juganer i enèrgic,

s’atura entre els pentagrames de la brisa

i musica la llibertat.

Quan l’amor que m’envolta,

espontani i sincer,

m’agafa de sobte, com un regal

i m’empeny a acceptar l’espill.

Sí , sento l’espurna del calfred cada matí

quan em bec d’un glop la rosada

i em deixo gomboldar per l’oreig

mentre escolto la natura amb ulls tancats.

I el meu cor s’emociona i s’eixampla,

tremola i s’estova.

Aquest pobre cor sensible, cor delicat

que es deixa inebriar per les emocions

fins que esclaten , bombolles de sabó…

Aquest cor fràgil, cor de papallona

que queda hipnotitzat amb les meravelles

que s’esfumen a tocar, inabastables…

Aquest pobre cor que pateix

perquè és viu,

cor de poeta.

Per l'almívar dels teus llavis

Amb el tou dels dits,
lliscaria per l’almívar dels teus llavis,
gaudint-los lentament,
retenint el meu desig enamorat.

Si em regalessis un tastet alegre i tendre
de la dolça mirada que en tu germina,
m’hi llençaria a la vida amb esperança.

Si m’arribessin les espurnes de la teva joia
dansaria al teu costat com un dimoni
deixant-me esquitxar pel foc de l’amor.

Si em donessis l’oportunitat
per tu seria…

Salt d’aigua fresca de riu,
a tocar de la pell.
Volcà poderós que crema
camí del teu sexe.
Lluna confident
a les fosques nits.
Oasi del desert,
llum d’esperança
Jardí fecund
on fer créixer el fruit.

Si em donessis l’oportunitat,
per tu seria.

AVUI US CONVIDO A DEIXAR-VOS ENGANYAR PELS VOSTRES PROPIS ULLS ...

 VAL LA PENA. ÉS IMPRESSIONANT I DÓNA A PENSAR DE MOLTES COSES QUE CREIEM HAVER VIST PERÒ QUE EN REALITAT ...  IL.LUSIONS ÒPTIQUES

View more presentations from joandemataro .

Tan sols és un malson

Envoltat d’urpes, et sents vulnerable;

ho sents perquè ho ets i ho saps.

T’espantes i t’amagues rere l’esquena

per disfressar la mirada.

                                                            -Amb llapis de llavis dibuixes somriures-

I així deixes passar el temps,

malbaratant-lo,

desitjant tornar al refugi de la soledat.

Envoltat d’ullals, et sents vulnerable;

et sents perquè ho ets I et saps.

T’espantes i t’enfiles als núvols

per posar distància

i somiar un món on poder viure.

Potser només ets part d’un somni

i quan creus somiar és quan vius del cert.

Tal vegada la vida tan sols és un malson…

ULLS ENAMORATS

I

Em somio dins els teus ulls enamorats,

acotxat en el blau intens de la teva mirada

sobre el somriure còmplice dels teus llavis,

descarnats ja pels meus somnis malaltissos,

on et posseeixo, impetuós, en cos i ànima.

Entre les teves mans, despullat, em somio;

immòbil jo, mentre em ressegueixes per darrere

deixant-me  l’alè del teu sexe calent,

dibuixant-me gargots a l’esquena amb els teus pits.

A la teva boca, xop de llengües àvides, em somio;

lliscant jo, mentre m’engoleixes sense pietat

i donant-me entrada , per no esquerdar les carns vives, 

                                                 obres portes i junts omplim el buit.

II

Em somio dins els teus ulls enamorats;

immòbil tu, sobre els llençols, entregada.

Els teus cabells rebels dibuixats al coixí ,

el teu sexe desfent tanques, cridant el meu

que et senyala, tot un , mentre la cera es desfà.

Als teus mots, sortint dels llavis, em somio;

endolcit amb els teus nèctars,

sabent-te tan feliç com jo et sento

quan el dolor i el plaer, clavant-se les ungles, esclaten.

Descarregant en tu el meu desig , em somio;

escrivint sobre el teu ventre, ja sense alè,

paraules d’amor amb tintes verges

mentre els calfreds fan pinya al Castell de l’Orgasme.

III

Així em somio; et somio…

 Fins que un dia, en el món real,

despertem junts amb els ulls enamorats.

JA FA TEMPS QUE L'EDUCACIÓ ESTAVA EN CRISI

LA CRISI DE L'EDUCACIÓ EN TO D'HUMOR

View more PowerPoint from joandemataro

M’agradaria morir rient...

Amara't de cada instant d’existència;

assaboreix-lo

però no l’idealitzis,

pateix-lo

però no el magnifiquis.

El present, la vida, segur que et serà infidel...

 Sempre acaba marxant

i , de moment,

mai no torna.

"Sabeu, amics, si tinc prous,

m’agradaria morir rient..."

SANT JORDI 2012 A MATARÓ- ACRÒSTIC

AQUEST ÉS EL MEU ACRÒSTIC PER regalar un punt de llibre el dia de SANT JORDI

Somio abraçades i

Alegres mirades

Només tu i jo,

Tendresa d’amor.

Jugant amb sagetes

Obrirem els cors.

Roselles vermelles

Deixaran als llavis

Instints de passió.

2 tiges ben tendres

Olor a romaní

1 amor floreix,

2 cors s’han trobat.

©joan abellaneda i fernàndez ( joandemataro a RC)

Si algun o alguna relataire viu a prop de Mataró i vol participar a la parada de Sant Jordi que l'ARC posarà a Mataró serà ben rebut/da i així podríem fer torns també, com fan a Barcelona.

A PART SI ALGUNS DE VOSALTRES VOLEU FER-ME ARRIBAR ACRÒSTICS AMB LA PARAULA " SANT JORDI 2012" farem punts de llibre per regalar a la gent que s'acosti a la paradeta( els podeu signar i fer propaganda vostra)
TAMBÉ SI VOLEU EM PODEU FER ARRIBAR MINIRELATS EN TO D'HUMOR SOBRE LA LLEGENDA DE SANT JORDI i jo en faré fotocòpies i també les regalarem...

gràcies per endavant per la vostra col.laboració
em podeu trobar per tot això i més a : jabellan@xtec.cat

Jo hi aniré a la paradeta el màxim de temps que pugui.
 Estarà oberta de 9 del matí a 9 del vespre.

 El lloc : C) Barcelona 4, cantonada amb Pça Santa Anna de MATARÓ.( fàcil d'arribar i de trobar )


 Referent al tema venda de llibres, tots els/les relataires que vulguin aportar exemplars dels quals en són autors/es, o bé en formen part (en el cas d’autoria compartida), ho poden fer en qualsevol moment del dia de Sant Jordi.

Només dues coses:
- La primera: que els exemplars es portin en qualsevol moment del dia però que també es passi a recollir-los abans de tancar la parada. Això és important, perquè aquest any tampoc no comptem amb suficient suport automobilístic per fer-nos càrrec de tots els llibres i retornar-los al cap dels dies.
Per tant, repeteixo: qui aporti llibres a la parada, cal que els passi a buscar abans de tancar-la.

- La segona: el preu de venda ha de constar de forma clara i llegible a la primera pàgina de cada exemplar ,per evitar errors.

una abraçadeta
jo.

 

Potser aquesta vida no és tan important...

Per què plores tant

si tota una vida

és, tan sols, un moment ?

...

Per què no gaudir,

veient que al final

ens paguen igual ?

Per què plorem tant...

Tan dur és acceptar

que des de Jesús

ningú no ha tornat ?

Per què? Per què ploren tant

si tota una vida

no és més que un instant ?

No vull plorar tant...

Potser aquesta vida

no és tan important !

Per què plores tant si...

Per què plores tant

si tota una vida

és , tan sols, un moment ?

NE ME QUITTE PAS

 UNA CANÇÓ RECOMANADA PEL BON AMIC VICENÇ

La va escriure en Jacques Brel, a la seva xicota després que aquesta va tallar amb ell quan la va induir a avortar. És dur, però en un temps en què el perdó no està de moda potser ens pot fer reflexionar...

No me dejes
Es necesario olvidar
Todo se puede olvidar
Quien se escapa ya
Olvidar el tiempo
De los malentendidos
Y el tiempo perdido
A saber cómo
Olvidar estas horas
Quiénes mataban a veces
A golpes de porqué
El corazón de la felicidad
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

Yo te ofreceré
Perlas de lluvia
Llegadas del país
Donde no llueve
Yo cavaré la tierra
Hasta después de mi muerte
Para cubrir tu cuerpo
De oro y de luz
Haré un ámbito
Donde el amor será rey
Donde el amor será ley
Donde serás reina
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

No me dejes
Yo te inventaré
Unas palabras absurdas
Que te incluirá
Yo te hablaré
De esos amantes
Quien vio dos veces
Sus corazones abrazarse
Yo te diré
La historia de este rey
Muerto de no haber
Podido encontrarte
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

A menudo vimos
Reflejarse el fuego
De un antiguo volcán
Que se creía demasiado viejo
Es, parece
de las tierras quemadas
Dando más trigo
Que mejor abril
Y cuando viene la noche
Para que un cielo brille
El rojo y el negro
No se casan
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

No me dejes
No voy a llorar más
No voy a hablar más
Me esconderé allí
Al mirarte
Bailar y sonreír
Y a escucharte
Cantar y luego reir
Déjame hacerte
La sombra de tu sombra
La sombra de tu mano
La sombra de tu perro
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

Vull vestir el teu cos

Amb mans deleroses alliso la seda blanca
sobre la intimitat  del teu sexe,
perquè preservi el meu desig,
com un tresor.

T’acaricio els peus i em perdo per les teves cames,

lliscant sobre les transparències

per sentir millor la teva escalfor.
Et petonejo el bescoll i les orelles, per darrere,
enjogassat, mentre encaixo els teus pits tendres,
regals d’amor pels sentits

T’endreço els cabells amb dolcesa;
memoritzo, amb ulls tancats, cada corba del teu cos
i mentre el vesteixo , t’oloro amb instint predador…
Sabent que t’anhelaria a cada instant, reprimeixo la meva fam

i t’estimo més encara.

M’abraço a l’amor,
em deixo acariciar pel teu mirar
i ,mentre bec l’almívar dels teus llavis,
només desitjo que em vesteixis amb el teu cos...

I SENTO LA PLUJA DE NOU...

Des del silenci
de la llar estant,
sento la pluja.

Ja fa hores que plou…

I sento com les gotes gràcils,
invisibles adesiara,
piquen i repiquen
i es trenquen en mil bocins,
amb un ritme cadenciós
que agradable m’acomboia.

Ja fa hores que plou…

A voltes, tan propera la sento
que noto pessigolles sota la pell
i plaents calfreds em recorren el cos.


A tocar de la pell, llaurada ja pels anys,
es desperten records d’infantesa,
quan la mateixa pluja em cridava
per sortir i anar a jugar .
I sortia alegre al carrer i em deixava inundar el cos,
mentre clapotejava dins els bassals
alçant la cara i els braços al cel…

Gotes de pluja,
de plor alegre, vessaven els meus ulls.
La vida era un esclat
quan el present ho era tot,
quan els records no importaven
  i el futur no era el demà.

I, ara, encara sento la pluja,

                                                                   fa tantes hores que plou...
                                                                                            

LLIBRE DE POEMES PER A LA MARATÓ DE TV3 PER LA POBRESA

Ara que s'apropa SANT JORDI, us proposo comprar un llibre que a més aportarà diners a  la "Marató TV3 per la pobresa"


Aquest llibre es diu: "Poemes per a la Marató" , jo tinc el plaer de poder participar en aquest recull.

SOTA EXPLICA COM ADQUIRIR-LO:

Es farà mitjançant el servei de venda anticipada de llibres a través del Micromecenatge, amb la Comarcal Edicions

Hem estat uns mesos treballant intensament en aquest projecte i per fi ja és una realitat. Entrant a la secció de Micromecenatge de la plataforma digital www.lacomarcaledicions.com, trobareu ja el primer llibre que es pot adquirir pel servei de subscripció anticipada.

Com donar suport a aquest projecte?

- Fent difusió d'aquest projecte entre tots els vostres contactes.

- Seguint les passes que hi ha establertes. Durant 45 dies es podrà reservar els exemplars que es desitgin.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.