ULLS ENAMORATS

I

Em somio dins els teus ulls enamorats,

acotxat en el blau intens de la teva mirada

sobre el somriure còmplice dels teus llavis,

descarnats ja pels meus somnis malaltissos,

on et posseeixo, impetuós, en cos i ànima.

Entre les teves mans, despullat, em somio;

immòbil jo, mentre em ressegueixes per darrere

deixant-me  l’alè del teu sexe calent,

dibuixant-me gargots a l’esquena amb els teus pits.

A la teva boca, xop de llengües àvides, em somio;

lliscant jo, mentre m’engoleixes sense pietat

i donant-me entrada , per no esquerdar les carns vives, 

                                                 obres portes i junts omplim el buit.

II

Em somio dins els teus ulls enamorats;

immòbil tu, sobre els llençols, entregada.

Els teus cabells rebels dibuixats al coixí ,

el teu sexe desfent tanques, cridant el meu

que et senyala, tot un , mentre la cera es desfà.

Als teus mots, sortint dels llavis, em somio;

endolcit amb els teus nèctars,

sabent-te tan feliç com jo et sento

quan el dolor i el plaer, clavant-se les ungles, esclaten.

Descarregant en tu el meu desig , em somio;

escrivint sobre el teu ventre, ja sense alè,

paraules d’amor amb tintes verges

mentre els calfreds fan pinya al Castell de l’Orgasme.

III

Així em somio; et somio…

 Fins que un dia, en el món real,

despertem junts amb els ulls enamorats.