BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
d’abril
(16)
- UN ARTICLE DEL DIARI : " LES RAONS DE L'INDEPENDEN...
- CATALUNYA ESTÀ A PUNT
- CoR dE pAPaLlonA
- Per l'almívar dels teus llavis
- AVUI US CONVIDO A DEIXAR-VOS ENGANYAR PELS VOSTRES...
- Tan sols és un malson
- ULLS ENAMORATS
- JA FA TEMPS QUE L'EDUCACIÓ ESTAVA EN CRISI
- M’agradaria morir rient...
- SANT JORDI 2012 A MATARÓ- ACRÒSTIC
- Potser aquesta vida no és tan important...
- Per què plores tant si...
- NE ME QUITTE PAS
- Vull vestir el teu cos
- I SENTO LA PLUJA DE NOU...
- LLIBRE DE POEMES PER A LA MARATÓ DE TV3 PER LA POB...
Entrades populars
-
RECORDEU QUE EL DIVENDRES 21 DE SETEMBRE A LES 9h DEL VESPRE TENIM UN RECITAL DE POESIA A CAN CABEÇA NOU, AL BELL MIG DE LA NATURA... A...
-
Trencaré tots els miralls per barrar portes als fantasmes d’antigues misèries. Viuré sense prejudicis… Vull descobrir-me...
-
O QUAN RECITAR I ESCOLTAR POESIA EN BONA COMPANYIA ES CONVERTEIX EN UN IMMENS PLAER GRÀCIES SINTU I ...
Total de visualitzacions de pàgina:
COM ESTÀ EL MÓN ARA...
WHAT'S THE WEATHER LIKE ?
QUI HI HA ARA MATEIX...
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
la veritat és que has trobat una manera de riure'ns una mica d'una situació que esglaia, gairebé el 25 % del professorat agafa crisis nervioses i l'alumnat va a l'escola com qui va a la presó, sense ganes i amb molta mala llet.
ResponEliminaI és que la situació era que en la nostra època, parle dels anys 70, 80 i 90 el professorat podia esbatussar els alumnes, tenia tot el poder però després d'un curt període de transició arribem al cas contrari, la figura de l'autoritat s'ha perdut, què era el millor? abans eixien molts bojos i alguns alumnes preparats, hui entren molts bojos i ix molt pocs alumnes preparats, però el que no té l'alumnat és encaix per les frustracions, no tenen límits.
Què és pitjor? jo preferiria no haver eixit tan preparat i una mica menys traumatitzat, cosa impossible?
Bé, et deixe Joan, m'ha agradat i me n'he rigut una mica, és l'únic que ens queda, què hi farem?
Vicent
Molts somriures matiners! M'ha fet molt riure, cosa que costa de trobar últimament...
ResponElimina