BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

27 d’ag. 2012

La Fúria dels Déus o Les Boires del silenci



 
La Fúria dels Déus o Les Boires del silenci


I

Foc cec despietat, que t’empasses la vida a grans mossades,sense pair
-          maleïda gula- deixant un rastre de vòmits ressecs- basques ! Agonia.



II

La Fúria dels Déus- Poder dels poderosos.
Algú t’ha invocat
menystenint la mort
i has tornat a escampar la destrucció,
cendres i pols… i no som pas això !

I ara, els colors s’han desfet,
 els camins són cicatrius enmig del silenci
i ens has robat l’ànima del bosc,
lluny te l’has endut- potser ha fugit-
lluny… massa lluny.



III

Les Boires del silenci
s’escampen sobre el cementiri
-          esquelets de fusta i sorra negra –.
Boires que s’enrinxen a l’ànima,
com les llàgrimes que ens llisquen
cavant solcs a la cara
quan, des del turó,
no podem reconèixer el nostre bressol.



IV

 Algú ha menystingut la mort, la nostra …







6 comentaris:

  1. Quanta tristesa!
    Em sento impotent davant aquestes coses que passan a tot arreu, en aquest estiu tan dur.

    Una aferrada.

    ResponElimina
  2. Jo també signaria el teu post... Tanta desolació molta de la qual és podria evitar, si tots plegats fóssim una mica més responsables...
    Sort que la natura és sabia i tornarà a renéixer. Quan veig les persones que n'han patit els estralls, sento una gran tristesa...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Es molt descriptiu i real Joan, punyent i ple de força!
    Precisament en vaig entrar un ahir a RC, crec que encara no està publicat, que aquest cop no tracta de foc, tracta de la destrucció del planeta!
    Una abraçada

    Gemma







    ResponElimina
  4. Oh, quin poema més excels! Encara que sigui trist, encara que faci ràbia tanta destrucció, tant dolor...
    I a vegades ens preguntem per què i pensem en l'estupidesa humana.

    Petons i abraçades

    ResponElimina
  5. De tant en tant algú s'alça per canviar-nos, per dir-nos el que hem de fer i aleshores és quan troba la resistència lícita del nostre Jo, la resistència de la llibertat, ens podem equivocar per nosaltres mateixos i hi tenim tot, tot el dret del món, és més una equivocació ben duta i païda no és equivocació sinó una vida sana i diferent a la dels altres, una vida amb autenticitat!

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  6. Vols dir que és obra dels Déus?
    Una abraçadeta i un somriure!

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....