Néstor,
“Parella nua abraçada” 1912-13
Deixaren l’ofrena d’ una nova flor
a l’altar del seu amor.
Mirant-se als ulls,
es donaren les gràcies mútuament
I , després de besar-se,
s’uniren en una forta abraçada
amb tot el cos, allargant-la…
Com aquell que no vol deixar anar
tanta felicitat !
Feliç diada de Sant Jordi !
2015@joanabellaneda
bonic, Joan...felicitats!!!
ResponEliminaquan es té, s'ha de guardar i gaudir. Bon Sant Jordi
ResponEliminaI tant que s'ha de guardar i cuidar la felicitat... que no la deixin, que no la deixin...
ResponEliminaBona diada de Sant Jordi, Joan!
Quin goig parlar de l'amor.
ResponEliminaUn poema molt tendre, Joan. Bona diada de Sant Jordi, amb la felicitat que ens reflexes en els teus versos.
ResponEliminaJa diuen fes l'amor i no la guerra...
ResponEliminaBon vespre de Sant Jordi.
Són aquells moments que voldries que no acabessin mai!
ResponElimina