BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

16 de maig 2011

Esquerda al granit...



ESQUERDA AL GRANIT




 
 
 
 Sóc esquerda al granit,
xopat de tants patiments
que arrencaren plors
d’ànima perduda 
                                - arbust descuidat-
que mor lentament de set.
  
Mor de set de llum
perquè el sol,
perdut més enllà dels horitzons,
ha descarrilat…
I le arrels moren i les fulles cauen.

Les fulles cauen en terra estèril
i seran pols
que una ventada inconscient
llevarà cap a l’oblit,
tancat amb la clau del silenci.
 
 
 

8 comentaris:

  1. Vull pensar que els patiments ens enforteixen per afrontar les sequeres i ventades. Una abraçada, Joan!

    ResponElimina
  2. Hola Joan,
    Estic "d'estranquis" a la feina... Quan tingui lliure prometo endinsar-me amb calma al teu bloc. Jo tampoc vull deixar de compartir amb tu el meu bloc!
    http://www.elviatgedemaria.blogspot.com/
    Desitjo que t'agradi!

    ResponElimina
  3. Gràcies maria, he anat al teu blog i he llegit el poema titulat " Viatjar " T'he de dir que és un poema molt bonic, ple de versos on transmets il.lusió per la vida i empenta. No canviis !!
    una abraçada des de mataró
    joan

    ResponElimina
  4. Hola Joan!
    M'ha agradat el poema de "Anem a multiplicar", inquiet, divertit i simpàtic!
    Una abraçada,
    Maria.

    ResponElimina
  5. Joan,
    Aquesta esquerda em fa patir. Voldria que plogués perquè l'aigua unís aquesta terra seca i trencada.
    Que la llavor germinés amb més força i assentés aquesta terra fràgil i ferida.
    Com sempre, amb tota la meva admiració, Una forta abraçada,

    ResponElimina
  6. GRÀCIES maria teresa, no pateixis ja veuràs com aviat els meus poemes seran molt més alegres i esperançadors
    una abraçadota
    joan

    ResponElimina
  7. gràcies maria per seguir visitant el meu blog
    fins aviat
    salutacions mataronines

    ResponElimina
  8. Bonic poema que ens diu que un dia tots serem presa de l'oblit, que ja ho som ara, alguns ja tastem la derrota en no poder dibuixar a la perfecció els nostres somnis sobre el paper del món.

    Una forta abraçada Joan i fins arreveure, ens seguim comentant i llegint.

    M'ha agradat força el poema, una abraçada una altra vegada.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....