BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

18 de juny 2011

De puntetes

DE PUNTETES






En la sobtil desfeta d’un estel fugaç
vaig cosir un vell desig
i en la caiguda, abans que finés;
amb la mà entendrida, el cací al vol…
El tinc amagat a un escriny.

Són tants els desitjos perduts,
esfumats  vora les sendes,
que a un parpelleig s’amagaren,
que ja no goso bleixar…

Aquest però s’esdevindrà,
doncs l’aniré a cercar
ara que sé que els desitjos
no belluguen sols.

Estic cansat de sofrir
que camino de puntetes
per un fil de vida;
i , en l’absència de les meves passes,
pressentir el silenci del meu futur.






3 comentaris:

  1. Camina doncs ben a peu pla
    cosint nous somnis, però a l'abast
    d'aquells que es filen amb amor
    i els reforça l'amistat.

    Amaga el sofriments,
    allà on no els puguis trobar,
    que la vida són dos dies
    i en un parpelleig se'n va.

    ResponElimina
  2. Estoy cansado de sufrir
    que ando de puntillas
    por un hilo de vida. Me ha gustado mucho esta frase, aunque no se decirte porqué.
    Abrazos y buen fin de semana.

    ResponElimina
  3. El teu caminar per la vida, és ple de sutilesa i fantasia. Una dansa etèria i brillant que potser caldria aprendre per tal de no xafar els desitjos perduts que ens vénen a trobar.
    Preciós, Joan. M'encanta la teva sensibilitat.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....