Xiscles cauen...
Dins un món ple de miratges
han vist amb prou claredat :
somriures allargassats,
riallades que vénen i van,
xiscles que cauen del cel,
brillants il.lusions entre boires,
cúmuls de fum ensucrat…
Brogit de veus i sirenes
i músiques que s’embolcallen,
mentres riuades de gent
als marges es deixen records…
Alegria i diversió,
goig de viure amb emoció,
goig de viure, de debò…
I en tornar , camí de casa,
arrossegant cansament,
encara amb els caps enfirats,
no s’adonen que del cel
cauen gotes com botons
que van decorant els carrers
i refrescant les memòries…
“ Si parlem de Mataró, no hi ha Fira si no plou “.
Fiesta muy animada con un lindo poema que la describe.
ResponEliminaEspero que te hallaras lejos de ellas si querías descansar, de lo contrario mejor vivirla.
Un abrazo
Entre crits, riallades, tempestes forçades (focs), animació provocada per una nit especial encara has fet néixer una preciosa poesia.
ResponEliminaEts únic!
Una abraçada
No he anat mai a la Fira de Mataró, però sí que he estat a les fires d'ací del meu país, la fira de Juliol ací a la meua ciutat, i he anat normalment de xiquet, de nano, quan encara no era conscient del treball i el patiment que suposa qualsevol entrebanc en les nostres vides, vaig anar amb els meus pares, però fa un parell d'anys vaig anar a la fira de Gandia amb ma mare i la meua dona, i de fet les fires, el circ, i tots els espectacles on la gent gaudisca em són entranyables.
ResponEliminaAmunt la fira de Mataró!
Una abraçada de Vicent des del barri de Sant Marcel·lí de València.