EL TEU PRESENT, ARA MATEIX, ÉS EL MEU PASSAT...
En la màgica encesa d’una guspira , faig petar els dits
i un petit poema comença a esdevenir el nou escalf que m'ha de donar conhort.
Primer, cada mot arrossegarà les tiges d’esbarzers que creixen
del més fons del meu endins i m’esquinçaran
i m’arrencaran els plors més primitius.
Després, a tocar del precipi d’un vell dilema hauré d’escollir
si seure a terra i plorar , com el covard que sóc,
o alçar-me i lluitar la vida, amb cames tremoloses.
Finalment, el plor m’estovarà el dolor,
tant se val si és plor de ràbia o dolor,
plor d’angoixa o de pena… tant és !
El dolor s’amansirà i passarà de llarg i jo em quedaré.
Em quedo, a viure el present,
doncs no vull cercar més raons ni ocupar-me del futur,
vull veure com neix cada flor… I ho faré, aprendré a fer-ho.
Aquest meu present ja és teu en llegir-me
i el teu present, ara mateix és el meu passat…
i un petit poema comença a esdevenir el nou escalf que m'ha de donar conhort.
Primer, cada mot arrossegarà les tiges d’esbarzers que creixen
del més fons del meu endins i m’esquinçaran
i m’arrencaran els plors més primitius.
Després, a tocar del precipi d’un vell dilema hauré d’escollir
si seure a terra i plorar , com el covard que sóc,
o alçar-me i lluitar la vida, amb cames tremoloses.
Finalment, el plor m’estovarà el dolor,
tant se val si és plor de ràbia o dolor,
plor d’angoixa o de pena… tant és !
El dolor s’amansirà i passarà de llarg i jo em quedaré.
Em quedo, a viure el present,
doncs no vull cercar més raons ni ocupar-me del futur,
vull veure com neix cada flor… I ho faré, aprendré a fer-ho.
Aquest meu present ja és teu en llegir-me
i el teu present, ara mateix és el meu passat…
Passat i present es nuen en la lectura d'uns versos.
ResponEliminaLes lletres viatgen, incansables, com les guspires de llum.