DE PUNTETES
En la sobtil desfeta d’un estel fugaç
vaig cosir un vell desig
i en la caiguda, abans que finés;
amb la mà entendrida, el cací al vol…
El tinc amagat a un escriny.
Són tants els desitjos perduts,
esfumats vora les sendes,
que a un parpelleig s’amagaren,
que ja no goso bleixar…
Aquest però s’esdevindrà,
doncs l’aniré a cercar
ara que sé que els desitjos
no belluguen sols.
Estic cansat de sofrir
que camino de puntetes
per un fil de vida;
i , en l’absència de les meves passes,
pressentir el silenci del meu futur.
Camina doncs ben a peu pla
ResponEliminacosint nous somnis, però a l'abast
d'aquells que es filen amb amor
i els reforça l'amistat.
Amaga el sofriments,
allà on no els puguis trobar,
que la vida són dos dies
i en un parpelleig se'n va.
Estoy cansado de sufrir
ResponEliminaque ando de puntillas
por un hilo de vida. Me ha gustado mucho esta frase, aunque no se decirte porqué.
Abrazos y buen fin de semana.
El teu caminar per la vida, és ple de sutilesa i fantasia. Una dansa etèria i brillant que potser caldria aprendre per tal de no xafar els desitjos perduts que ens vénen a trobar.
ResponEliminaPreciós, Joan. M'encanta la teva sensibilitat.