QUAN ELS LLIBRES SIGUIN OBJECTES...
Des de la més concreta abstracció
hom diria que no és pas objecte
un llibre,
doncs la vida és en ell.
Abstractes essències d’infant,
olors d’aventures,
guspires d’il.lusió,
calfreds, connexions;
llàgrimes i somriures…
Batega el seu cor – escalf-
a cada abraçada i carícia.
Des de l’abstracció més concreta
hom diria que és porta
un llibre,
doncs cal entrar al seu endins.
Concretes portes, finestres,
potser miratges reals…
A voltes, un llibre
és l’amic que mai s’oblida,
és imaginació real,
és testimoni dels temps
que com ser viu envelleix.
És abstracció palpable
de tacte exquisit i ambrosíac.
Quan esdevinguin objectes
inanimats i freds,
quan siguin inabastables imatges…
Cauran al més fosc dels abismes
i , molts,
deixarem de somiar.
Hi ha qui diu de la cultura el "producte" i és perquè amb el seu discurs capitalista, hi ha cinc de discursos, l'empastifen fins a fer-la un objecte, un producte, hem de fer la cultura per amor a l'art, és l'única manera de fer que pervisca molts anys i ara més perquè tenim Internet i amb la xarxa podem fer cultura de tot tipus sense ningú que ens diga què o com hem de dibuixar, fotografiar, escriure, llegir, etc.
ResponEliminaUna forta abraçada de Vicent.
Un llibre és un dels millors fruits de la creativitat. Aquesta, no podrà ser mai un objecte.
ResponEliminaJo crec que sense llibres no es pot bastir cap poble, i que sense paraules no es pot bastir cap pensament. El que no llegeix no té imaginació, ja que tot ho (t)roba a/de la tele...
ResponEliminaEl llibre és llibertat, el llibre t´obre portes, el llibre és somniar...i sense somniar diuen que un no pot viure...
ResponEliminaUna abraçada.
Neus des de Portes i finestres.
Joan, m'encanta. No puc dir gaire més. Em sembla un poema tan sumament preciós, tan clar, tan real... Aquella gran amic, el llibre, es mereix un homenatge com aquest.
ResponEliminaMentre en el món hi hagi persones com tu, puc estar ben tranquil·la, que els llibres tenen la vida assegurada...
Abraçadotes.