Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Així com la música del violí és la de la nostàlgia de móns perduts, la del piano és la de l'amor, amb aquest vídeo ix tot l'amor que tots els que et llegim i tu mateix tens, i que ha quedat exposada en un post molt bell.
ResponEliminaAbraçades de Vicent des de Sant Marcel·lí de València.
Amb una música com aquesta, només falta el brindis de la companyia i el maridatge del silenci entre dos llavis...
ResponEliminaDes del far sense lluna.
onatge