BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

18 de juny 2011

Màgica nit


MÀGICA  NIT


En Jordi mira els ulls d’ en marc, que espurnegen d’il.lusió mentre li va parlant.
- Comprarem aviat els petards, oi pare?
- Sí fill, aviat.
Al Marc li encanten els petards i espera amb deler que arribi aquell dia que té marcat al calendari amb una rodoneta. Amb el catàleg obert, va assenyalant el que voldria… En Jordi ja no l’escolta ni veu el present, fa estona que ha viatjat al passat.

 És petit, porta roba d’estiu i va amb la cara bruta, té els braços i les cames plenes de rascades d’anar arrossegant mobles vells per fer la foguera de Sant Joan. Són una colla d’amics del barri, de totes les edats, i cada any passen dues setmanes llargues per preparar-ho tot, inclòs el ninot de roba que posaran dalt de tot de la muntanya de fusta.
Avui sopen ràpid, surten al carrer quan es comença a fer fosc i encenen la foguera acompanyats pels  pares. Nota l’escalfor a la cara i recula…
Comença la diversió. A la llum de la foguera i de quatre fanals, tothom llença petards i alguns pares llencen coets de coloraines.
Se’n va a dormir extenuat… Però demà al matí es llevarà aviat per anar a buscar pel carrer petards que no van esclatar la nit abans.

-  Ara que ja sóc més gran, papa, oi que comprarem petards més forts ?
- Sí , fill, però hauràs d’anar molt amb compte, eh !



5 comentaris:

  1. Ja ho pots dir que és màgica!

    ResponElimina
  2. Tal como yo lo vivía, aunque los petardos nunca me han gustado.

    ResponElimina
  3. Sí, s'acosta Sant Joan i el seu foc semble que tingui el do miraculós de la purificació.

    T'he de dir, Joan, que el teu conte em va agradar moltíssim i així ho vaig expressar.

    Una abraçada,

    Maria Teresa Galan

    ResponElimina
  4. Les fogueres i els petards de la nit de Sant Joan em causaven una exitació i un cert nerviosisme,que no em volia perdre. Sempre mantenint les distancies.
    gràcies Joan! uns esquitxos màgics els teus!

    ResponElimina
  5. En Falles ací a València tots els joves de la meua edat, d'aquella època, clar, anàvem a buscar petards, masclets, trons de bac, puces, pel carrer i en trobàvem alguns de les despertades que tots els dies de Falles es fan a la ciutat a huit hores del matí, trobàvem trons de bac, que són fets de paper d'estraça i es llancen al terra i esclaten.
    Quins records, el de mon pare quan em va apuntar a una falla i també a l'estiu les Fogueres ací a València, on es cremàven i es cremen com les falles però aquesta vegada mobles vells i atifells i trastos vells.
    Quins records de la meua jovenesa.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....