BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

3 de juny 2011

Sobtada albada de l'estiu


SOBTADA ALBADA DE L'ESTIU



El sol fon els llençols de boira
d’una mar adormida i,
sobtadament,
li escalfa la closca
en l’abrusant albada de l’estiu.

S’estireganya , la mar
i remena immaterials brises,
escombrant les silents viles litorals
rentant ses aurèoles
                             - abraçades fines i eternes-
color de sal,
perfumades de blau intens.

Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les portes, trapella,
avingudes  amunt…
Mentre la ploma lleugera
d’una vella gavina
cau , fent tombarelles, lentament
del firmament…

La mar solitària, ara vol companyia.
La platja, fins ara oblidada,
es guarneix de coloraines.
El sol, que tot ho domina,
resplendent somriu.




5 comentaris:

  1. Estampa perfecta o millor, estampa càlida i plena de sentits de l'estiu, com la platja, la mar s'omple de la buidor de l'hivern per a esdevenir un món ple de persones de déus, jo vaig dir certa vegada que la platja a l'estiu era el darrer cau dels antics déus, un lloc on les carns, la sensualitat, la llum, l'albada entre fresca, olorosa i plena de llum ens dóna la nova vida, com el renaixement de la primavera, però aquesta vegada no dels sentits sinó de la sensualitat.

    Molt bo el poema, una clara fotografia d'una albada d'estiu.

    Una forta abraçada de Vicent des de València.

    ResponElimina
  2. Preciós, has aconseguit traure'm un somriure ja que m'has fet pensar en les vacances i l'estiu. Per un moment he estat a la platja.
    Salutacions des de
    els-relats.blogspot.com

    ResponElimina
  3. Un poema preciós!! Un poema ple de sagetes que que corren i toquen els sentiments com cordes de violins en aquesta albada d'estiu.

    Una altra cosa que et vull comentar és que aquest bloc cada dia creix amb bellesa i contingut. El comparo amb un infant a qui la mare l'atén amatent. És un bloc delicat, però amb una forta atracció.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Anònim8/6/11

    Llegir el poema amb la musica de fons és una delícia. Fas sortir el sol de rere els nuvols i transportes a la mar fent reviure moments feliços entre ones escumoses, salabror i tons vius que brillen. M’ha agradat molt.

    Una abraçada
    Montserrat

    ResponElimina
  5. gràcies montserrat , ets molt amable per visitar el meu blog i pel teu comentari que em fa sentir molt ben valorat
    una abraçada
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....