BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

28 de juny 2011

Predicar amb l'exemple

Predicar amb l'exemple

El pare i la mare cada dissabte anaven a veure el partit de futbol quan jugava el seu fill, en Marc.
Ja de petit va destacar en el joc per la seva habilitat amb la pilota, per la seva rapidesa i per tenir una gran coordinació de moviments. Els entrenadors se’l rifaven i les expectatives creixien al seu voltant.
Feia set anys que el Marc jugava a futbol, havia passat per diferents equips i clubs i seguia destacant, però hi havia alguna cosa que no rutllava. El noi es posava molt nerviós el dia del partit, feia entrades una mica fortes per la seva edat i fins i tot,  últimament, havia insultat algun àrbitre, especialment si era dona.
A la banda, mentre la mare es fonia en la vergonya, el pare  cridava com si estigués possés: “ Què no ho veieu que s’ha llençat a terra aquest coi de nano! Au àrbitra, ves a fer la feina a casa teva que no tens ni idea de futbol!! Vinga fill matxuqueu-los, mecagoenlamarequelsvaparí ¡!!!!

En Marc ja feia anys que no disfrutava jugant a futbol, però no deia que ho volia deixar perquè li feia por el seu pare…



NA.- Aquest és un petit retrat de la societat que m’ha tocat viure com a pare. Quina llàstima, oi? Sobre tot pels nostres fills i filles. Ara ja no poden jugar per fer esport i passar-ho bé i fer amics… Ara han de competir, fins i tot amb els propis companys.


ARA US CONVIDO A VEURE UN VIDEO QUE CORRE PEL YOUTUBE, SI NO L'HEU VIST VAL LA PENA TOT I QUE NECESSITEU DEU MINUTETS... JO US EL RECOMANO ÉS MOLT ENRIQUIDOR.






4 comentaris:

  1. És molt trist haver de competir sempre, tant en el futbol com en altres vessants de la vida.
    Volem ser els millors, sense adonar-nos que seria millor ser nosaltres. Amb tots els ets i uts de la nostra personalitat, més enllà de les limitacions que ens du la competitivitat.

    ResponElimina
  2. El teu relat és la realitat, tot i qeu a mi no m'ha tocat ser pare d'un nen que jugui a futbol. El vídeo és una joia, casualment l'equip és de la meva ciutat.

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Jugar és aprendre a entendre les normes de funcionament de la vida : compartir, frustrar-se, rebel·lar-se, riure i sobreviure. Quasi res...!!

    ResponElimina
  4. Un relat curt però suficient per poder copsar les diferents personalitats i l'evolució del Marc.
    Hi ha pares que no s'adonen de la seva falta de sensabilitat i cultura.
    És un plaer llegir-te.
    Una abraçada i, per variar,un petó.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....